1 de jul. 2018

Cloenda

Aquesta és la darrera entrada del blog. Ha arribat el moment de posar punt final a una iniciativa que, sense haver-m'ho proposat, ha durat set anys. Tot i això, és la meva intenció que, tant els comentaris que vulgueu afegir a les entrades, com els missatges que envieu a l'adreça lameditacio@gmail.com, continuïn essent atesos com fins ara.

Des de principis del 2011 he intentat avançar en la direcció d'allò anunciat quan l'aventura començava. Si en alguna mesura s'ha aconseguit ha estat gràcies al suport i l'estímul de les persones que m'heu seguit, poc o molt, al llarg d'aquest temps. És hora de donar-vos les gràcies per la confiança, l'interès i la bona companyia.

Acabo amb unes paraules de l'apòstol Pau, unes paraules que són potser la millor guia de què podem disposar en tot moment.

"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria."

(1Co, 13, 1-3)

11 de juny 2018

Indesinenter

Cada moment una nova ocasió per a abandonar els obstacles que t'impedeixen que la compassió i la pau s'imposin. No és aquesta l'única guia que et cal?

Quelcom que t'omple i et satisfà des de dins, quan no esperaves ni buscaves res. Aquesta plenitud serena ho és tot, aquí i ara.

Quan sents la buidor de tot interès que vol ser personal, finalment resplendeix la Vida en el món. Una presència inconfusible que no respon a cap fantasia, tot al contrari, sempre és copsada en una manifestació ben terrenal, concreta i immediata. 

I és aleshores quan en un instant t'adones, per primer cop, que tot és prou senzill, que tota la resta només pren sentit quan es du a terme al servei d'aquest propòsit.

13 de maig 2018

Potser

Potser,

anomenem estimar a la celebració de la Vida quan es reconeix ella mateixa a través dels éssers on s'expressa;

l'obertura silenciosa i incondicional davant d'allò que es presenta estableix l'actitud amorosa;

estimar correspon a no perdre de vista la llum que es troba en l'origen de totes les ombres;

l'estimació és l'oposat a la por, i la capacitat d'estimar creix a mesura que la necessitat de protegir-se desapareix;

amor és allò que vessa quan esberlem tota idea de separació;

estimar i abraçar l'instant sense objeccions, prendre'l com a signe, ocasió, no són dos;

el sentit últim de cada existència és pujar tan amunt com pugui pel viarany on es reconeix com amor.


10 de març 2018

No ego

Ignorar (apartar) l'ego demana
abandonar, tan aviat com sorgeixi,

         tota creença, expectativa i anhel
         de com han de ser, o com han d'anar
         les coses;

         tot monòleg que vulgui
         recrear el passat
         o anticipar el futur.

12 de gen. 2018

Pols

Els pols oposats que distingim en el món no necessàriament han de ser entesos com una negació, l'un de l'altre. Els pols oposats també els podem entendre com a extrems que es complementen mútuament. Com les dues cares d'una medalla o els dos extrems d'un bastó.

Bé i mal, bellesa i lletjor, naixement i mort, gran i petit, intern i extern, actiu i passiu, èxit i fracàs, són mostres d'aquestes polaritats. 

Sempre que ens referim a un dels pols és perquè som conscients de l'existència de l'altre. Un pol sense oposició no té sentit. Reconèixer un dels extrems implica admetre l'altre.

Per a cada relació de polaritat hi ha un moviment constant, una oscil·lació entre els pols. No és possible situar-se indefinidament en un dels dos extrems i defugir l'altre.

Acceptar aquesta complementarietat equival a comprendre que, de fet, "no hi ha dos". La comprensió de la unió subjacent permet abandonar cada forma de rebuig automàtic de l'altre, tot intent de fugida d'allò que hi ha.

2 de gen. 2018

Ramesh S. Balsekar (II)

Una vegada un visitant em va demanar: "Ramesh, esteu il·luminat? I, si és així, què heu aconseguit amb la il·luminació?" Em va sortir aquesta resposta: "No sé a què et refereixes amb la paraula il·luminació, jo potser faria servir l'expressió comprensió última. Quina és la meva comprensió última? Doncs és que tot allò que ocorre s'esdevé d'acord amb una llei Còsmica; no hi ha cap individu que sigui l'autor de cap acció. I què n'he obtingut d'aquesta comprensió final? Tan sols he entès que no puc acusar ningú per "allò que hi ha" en el moment present, no em puc acusar a mi ni puc acusar a un altre. Això significa que, passi el que passi, no em puc odiar jo mateix ni puc odiar ningú. Aquesta comprensió m'ha alliberat completament de l'odi. I l'absència d'odi comporta la presència de pau amb mi mateix i harmonia amb l'altre. Vet aquí allò que he obtingut d'aquesta comprensió."

                                                                 ***

Krishna, el Senyor, diu en el Bhagavad Gita: "El món és presoner de la seva pròpia activitat, excepte quan les accions són dutes a terme com una ofrena a Déu. Per tant, dugues a terme cada acció com si fos un sagrament, i allibera't de tota dependència sobre els resultats. Tens el dret de treballar, però només pel treball en si. No tens, en canvi, drets sobre els resultats de la feina. Els desitjos sobre els resultats no han de ser mai la teva motivació per a la feina. Aquells que treballen egoistament buscant els resultats troben la misèria."

La major part dels homes i les dones d'avui dia no només consideren que aquestes paraules són inacceptables sinó que les malinterpreten i els resulten incomprensibles. Les malinterpreten perquè creuen que conviden a treballar sense motivació. Tanmateix, no és pas així. Allò que les paraules demanen, de manera ben senzilla, és que facis en cada moment la teva feina tan bé com en siguis capaç, que decideixis què vols en cada situació, la qual cosa és allò que et motiva, i que hi dediquis l'esforç que consideris apropiat. Aquest és el teu dret, el teu lliure albir. Un cop fet això, recorda que, com ha estat sempre, els fruits de la teva acció no els pots controlar. Acabada la feina, no t'aturis a esperar els fruits que voldries. Passa a la següent. Els resultats s'esdevindran segons la voluntat de Déu, la llei Còsmica.

Així, doncs, hi ha motivació, però només abans de decidir què vas a fer. Un cop està fet, la pregunta per la motivació ja no sorgeix.

                                                                  ***

La incertesa del futur és la base de la vida i del viure. Ningú no pot saber si l'instant següent li portarà goig o pena. A menys que acceptem aquest fet completament el viure es converteix en una frustració constant. No és possible en la vida assegurar-se un "compartiment reservat" ni escapar de la incertesa.

Allò que busquem és alliberar-nos d'aquesta por. No obstant això, ens convé sobretot entendre que aquesta cerca no és un procés en el temps. No es tracta d'anar acumulant coneixements. Allò que cal és saviesa, intel·ligència intuïtiva, per a poder veure amb tota claredat quin és el problema, i no pas la solució. Quan veiem clarament i intensament el problema, aquest s'acaba dissolent.

La por davant d'allò desconegut és, sens dubte, creada per la ment. La por no pot aparèixer si la ment està en silenci, no ocupada. La ment que pensa, basada en el jo individual, s'obsessiona de seguida, es llança a establir pors i esperances que situa en el futur. Quan la ment està serena, en repòs, no hi ha pensador, i quan no hi ha pensador, no pot sorgir la por. En aquest estat no apareix la necessitat de fugir de res.


(Fragments adaptats de The One in The Mirror. Yogi Impressions Books: Mubai, Índia, 2004.)