Una vegada un visitant em va demanar: "Ramesh, esteu il·luminat? I, si és així, què heu aconseguit amb la il·luminació?" Em va sortir aquesta resposta: "No sé a què et refereixes amb la paraula il·luminació, jo potser faria servir l'expressió comprensió última. Quina és la meva comprensió última? Doncs és que tot allò que ocorre s'esdevé d'acord amb una llei Còsmica; no hi ha cap individu que sigui l'autor de cap acció. I què n'he obtingut d'aquesta comprensió final? Tan sols he entès que no puc acusar ningú per "allò que hi ha" en el moment present, no em puc acusar a mi ni puc acusar a un altre. Això significa que, passi el que passi, no em puc odiar jo mateix ni puc odiar ningú. Aquesta comprensió m'ha alliberat completament de l'odi. I l'absència d'odi comporta la presència de pau amb mi mateix i harmonia amb l'altre. Vet aquí allò que he obtingut d'aquesta comprensió."
***
Krishna, el Senyor, diu en el Bhagavad Gita: "El món és presoner de la seva pròpia activitat, excepte quan les accions són dutes a terme com una ofrena a Déu. Per tant, dugues a terme cada acció com si fos un sagrament, i allibera't de tota dependència sobre els resultats. Tens el dret de treballar, però només pel treball en si. No tens, en canvi, drets sobre els resultats de la feina. Els desitjos sobre els resultats no han de ser mai la teva motivació per a la feina. Aquells que treballen egoistament buscant els resultats troben la misèria."
La major part dels homes i les dones d'avui dia no només consideren que aquestes paraules són inacceptables sinó que les malinterpreten i els resulten incomprensibles. Les malinterpreten perquè creuen que conviden a treballar sense motivació. Tanmateix, no és pas així. Allò que les paraules demanen, de manera ben senzilla, és que facis en cada moment la teva feina tan bé com en siguis capaç, que decideixis què vols en cada situació, la qual cosa és allò que et motiva, i que hi dediquis l'esforç que consideris apropiat. Aquest és el teu dret, el teu lliure albir. Un cop fet això, recorda que, com ha estat sempre, els fruits de la teva acció no els pots controlar. Acabada la feina, no t'aturis a esperar els fruits que voldries. Passa a la següent. Els resultats s'esdevindran segons la voluntat de Déu, la llei Còsmica.
Així, doncs, hi ha motivació, però només abans de decidir què vas a fer. Un cop està fet, la pregunta per la motivació ja no sorgeix.
***
La incertesa del futur és la base de la vida i del viure. Ningú no pot saber si l'instant següent li portarà goig o pena. A menys que acceptem aquest fet completament el viure es converteix en una frustració constant. No és possible en la vida assegurar-se un "compartiment reservat" ni escapar de la incertesa.
Allò que busquem és alliberar-nos d'aquesta por. No obstant això, ens convé sobretot entendre que aquesta cerca no és un procés en el temps. No es tracta d'anar acumulant coneixements. Allò que cal és saviesa, intel·ligència intuïtiva, per a poder veure amb tota claredat quin és el problema, i no pas la solució. Quan veiem clarament i intensament el problema, aquest s'acaba dissolent.
La por davant d'allò desconegut és, sens dubte, creada per la ment. La por no pot aparèixer si la ment està en silenci, no ocupada. La ment que pensa, basada en el jo individual, s'obsessiona de seguida, es llança a establir pors i esperances que situa en el futur. Quan la ment està serena, en repòs, no hi ha pensador, i quan no hi ha pensador, no pot sorgir la por. En aquest estat no apareix la necessitat de fugir de res.
(Fragments adaptats de The One in The Mirror. Yogi Impressions Books: Mubai, Índia, 2004.)
