Aquesta és la darrera entrada del blog. Ha arribat el moment de posar punt final a una iniciativa que, sense haver-m'ho proposat, ha durat set anys. Tot i això, és la meva intenció que, tant els comentaris que vulgueu afegir a les entrades, com els missatges que envieu a l'adreça lameditacio@gmail.com, continuïn essent atesos com fins ara.
Des de principis del 2011 he intentat avançar en la direcció d'allò anunciat quan l'aventura començava. Si en alguna mesura s'ha aconseguit ha estat gràcies al suport i l'estímul de les persones que m'heu seguit, poc o molt, al llarg d'aquest temps. És hora de donar-vos les gràcies per la confiança, l'interès i la bona companyia.
Acabo amb unes paraules de l'apòstol Pau, unes paraules que són potser la millor guia de què podem disposar en tot moment.
"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots
els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe
que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins
i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de
glòria, però no estimés, de res no em serviria."
(1Co, 13, 1-3)
