HSIN-HSIN MING

Del poema original xinès de
Seng-ts'an 
traduït a l'anglès per Richard B. Clarke 


La Via no és difícil
si abandones les preferències.
Quan no hi ha aferrament ni aversió
tot esdevé manifest i clar.
Quan caus en la separació més petita
te n'allunyes tant com el cel de la terra.

Si vols conèixer la veritat
no mantinguis opinions a favor o en contra de res.
Oposar allò que et plau a allò que et desplau
és la malaltia de la ment.

Sempre que ignores la naturalesa fonamental de les coses
trastornes en va la pau originària de la ment.
La Via és perfecta, com ho és l'espai sense límits
on res no hi manca ni de res n'hi ha massa.

És només per l'apropiació i el refús
que no es veuen les coses tal com són.
Viu apartat del garbuix que hi ha a fora
així com dels sentiments o les idees de buidor.

Serè, sigues un amb totes les coses
i veuràs com les concepcions errònies es dissolen.

Quan bregues per imposar a l'activitat el repòs,
el teu esforç excita l'activitat.
Mentre romanguis en un extrem o en l'altre
mai no arribaràs a conèixer la Unió plena.
Qui no s'estableix en la Via
no és lliure quan és actiu ni quan reposa,
no és lliure quan afirma ni quan nega.

Nega la realitat de les coses
i perdràs la seva realitat.
Afirma que estan buides
i perdràs la seva realitat.
Com més en parles i més hi penses
més t'allunyes de la veritat.
Vulgues abandonar el deler de parlar-ne o de pensar-hi
i no hi haurà res que no puguis conèixer.
Tornar a l'arrel és descobrir l'essència,
però perseguir les aparences o la il·luminació és desviar-se de la Font.
Despertar, encara que només sigui un instant,
és transcendir les aparences i el buit.

És per la ignorància que els canvis atribuïts
a aquest món il·lusori apareixen com a reals.
No et cal cercar la veritat,
n'hi ha prou amb què abandonis les opinions.

Surt de l'estat dual,
vigila de no caure en aquestes rutines.
Només que retinguis un bri d'això i d'allò,
de correcte i d'incorrecte,
la Ment-essència es perdrà en la confusió.
Malgrat que tota dualitat prové de l'U
no t'aferris ni a les idees sobre l'U.

Quan la ment roman impertorbable en la Via,
no sorgeixen objeccions enlloc,
i quan ja no queda cap objecció
les coses deixen de ser com havien estat abans.
Sense la tendència discriminatòria
la ment es transforma de dalt a baix.
Abandona l'existència separada de les coses
i la ment també s'esvairà.
Semblantment, quan el pensador s'esvaeix
també s'esvaeixen les creacions de la ment.

L'aparició de l'altre crea el jo,
l'aparició del jo crea l'altre.
Comprèn que aquestes dues aparences
són aspectes de la Realitat única.
En aquesta buidor, tots dos són un
i cadascun conté tots els fenòmens.
Si no compares,
sense afecció a allò "refinat" o a allò "vulgar",
no et perdràs enmig de judicis i opinions.

La Via és espaiosa i tot ho acull,
viure en ella no és fàcil ni difícil.
Aquells que es refien d'una ment estreta
són temorencs i irresoluts;
com més s'afanyen, menys avancen.
Tenir una ment estreta
i aferrar-se al desig d'il·luminació
fa perdre el centre i errar el camí.
Quan abandones tot aferrament
les coses es mostren tal com són
i tots els vaivens s'aturen.

Si segueixes la teva naturalesa primordial,
en harmonia amb la naturalesa de cada cosa,
caminaràs lliure i sense entrebancs.
Però quan el pensament és esclau, la veritat queda oculta,
tot esdevé tèrbol i confús,
i l'hàbit feixuc de jutjar
desperta enuigs i preocupacions.
Quin benefici en pots treure
de les distincions o les separacions?

Si et vols mantenir en la Via
no avorreixis ni els sentits ni les idees.
Sàpigues que, al capdavall, la il·luminació veritable
consisteix a abraçar-los sense reserves.
La persona sàvia no malda rere cap objectiu,
però el ximple s'encadena ell mateix.
Hi ha un únic dharma, sense diferències.
Les distincions neixen
de les afeccions de l'ignorant.
Cercar la Ment amb la ment que discrimina
és el pitjor de tots els errors.

Repòs i inquietud provenen d'una il·lusió,
després de la il·luminació ja no t'aferres al gust
ni al disgust.
Totes les contraposicions són fruit de la ignorància.
Sorgeixen com somnis, fantasmes, al·lucinacions,
és una follia voler-los entendre.
Guany i pèrdua, encert i equivocació,
aquests pensaments desterra'ls
per sempre més.

Si l'ull no s'adorm
els somnis no neixen.
Si la ment no discrimina
les deu mil coses apareixen tal com són,
amb una única essència.
Quan copses el misteri d'aquesta Essència
tots els nusos es desfan.
Quan totes les coses es veuen amb equanimitat
l'Essència intemporal de l'U es revela arreu.
En aquest estat sense origen, sense relacions,
no hi pot haver ni analogies ni comparances.


Quan el moviment s'atura no hi ha més moviment,
i quan cessa el moviment no hi ha més aturada.
Quan aquestes dualitats desapareixen
la Unió plena no pot romandre.
En aquest darrer estadi
tota llei i descripció resulta aliena.

Per a la ment desperta que segueix la Via
les lluites del jo s'acaben.
Els dubtes i les vacil·lacions es dissolen,
i la Veritat es fa present en tu.
Amb un únic cop esberles les cadenes,
res no et reté i a res no t'aferres.

Tot és buit, entenedor, aclarit amb llum pròpia
sense que la ment s'hagi d'esforçar.
Aquí, pensaments, sentiments, coneixement i imaginació
no valen res. 

En aquest món del tal-com-és
no hi ha un jo ni un altri.
Només si cultives la no-dualitat
arribes a copsar allò real.
Quan vius aquesta no-separació
tota cosa manifesta l'U i res no és exclòs.
Qui arriba a la il·luminació,
no importa quan, sigui aquí o allà,
descobreix en el seu si aquesta Font.
 

Aquesta veritat del dharma no té mesura,
ni gran ni petita,
no és en el temps ni en l'espai.
En ella, un únic pensament és com deu mil anys.
No rau aquí, no rau allà,
però es manté sempre i pertot
davant dels teus ulls.
Infinitament gran i infinitament petita;
sense diferència, perquè les definicions s'han esvaït
i no es veuen límits enlloc.
Talment amb l'existència i la no-existència.

No perdis el temps amb arguments i discussions
que no poden abastar allò inabastable. 


Cada cosa revela l'U,
i l'U es manifesta en totes les coses.
Quan te n'adones i ho vius
desapareix l'ansietat per la perfecció
o la no-perfecció.
Quan confies en el Cor-Ment
vius lluny de les separacions,
i en aquesta no-dualitat ets un amb la Font de Vida. 


Paraules! Paraules!
La Via no és a l'abast del llenguatge,
perquè en ella no hi ha ahir,
ni demà,
ni avui.

[Richard B. Clarke. Hsin-hsin Ming. White Pine Press. Buffalo, NY, 2001.
Aquesta versió catalana s'ha pogut difondre gràcies al consentiment generós de Richard B. Clarke.]


2 comentaris:

  1. Per si a algú li fos útil o curiós, aquí es pot trobar l'original en xinès:
    http://book.bfnn.org/books/0845.htm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació4 de gener de 2016 a les 21:56

      Moltes gràcies, Iván, pel teu interès. Tot i que he de reconèixer que, malauradament, en aquests caràcters xinesos jo només hi puc veure la bellesa del disseny.

      Elimina