SOTA UNA PETITA ESTRELLA
Demano perdó a l'atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat si, tanmateix, m'equivoco.
Si us plau, no t'enrabiïs felicitat perquè et prengui com a cosa meva.
Que els meus morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que passo per alt a cada instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat el dit.
Demano perdó als que ploren des d'un abisme pels minuets d'aquest disc.
Demano perdó a la gent de les estacions per estar dormint avui a les cinc del matí.
Dispensa'm, esperança perseguida, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb una cullerada d'aigua.
I tu, esparver, tants anys en la mateixa gàbia,
sempre immòbil contemplant el mateix punt,
perdona'm, encara que siguis un ocell dissecat.
Demano perdó a l'arbre tallat per a les potes de la taula.
Demano perdó a les grans preguntes per les petites respostes.
Veritat, no em facis gaire cas.
Solemnitat, vulgues ser magnànima amb mi.
Tolera, misteri de l'existència, que prengui algun fil del teu teixit.
No t'ofenguis, ànima meva, perquè només t'acullo rarament.
Demano perdó a totes les coses per no poder ser a tot arreu.
Demano perdó a tothom per no saber ser cadascú i cadascuna.
Sé que mentre visqui no hi haurà res que em justifiqui,
perquè jo mateixa en soc l'obstacle.
No em retreguis, llenguatge, que et manllevi paraules patètiques,
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.
Demano perdó a la necessitat si, tanmateix, m'equivoco.
Si us plau, no t'enrabiïs felicitat perquè et prengui com a cosa meva.
Que els meus morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que passo per alt a cada instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat el dit.
Demano perdó als que ploren des d'un abisme pels minuets d'aquest disc.
Demano perdó a la gent de les estacions per estar dormint avui a les cinc del matí.
Dispensa'm, esperança perseguida, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb una cullerada d'aigua.
I tu, esparver, tants anys en la mateixa gàbia,
sempre immòbil contemplant el mateix punt,
perdona'm, encara que siguis un ocell dissecat.
Demano perdó a l'arbre tallat per a les potes de la taula.
Demano perdó a les grans preguntes per les petites respostes.
Veritat, no em facis gaire cas.
Solemnitat, vulgues ser magnànima amb mi.
Tolera, misteri de l'existència, que prengui algun fil del teu teixit.
No t'ofenguis, ànima meva, perquè només t'acullo rarament.
Demano perdó a totes les coses per no poder ser a tot arreu.
Demano perdó a tothom per no saber ser cadascú i cadascuna.
Sé que mentre visqui no hi haurà res que em justifiqui,
perquè jo mateixa en soc l'obstacle.
No em retreguis, llenguatge, que et manllevi paraules patètiques,
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.
(Vista amb gra de sorra. Barcelona: Columna, 1997.)
