Desconcert

De la paraula desconcertar, el DIEC diu: "Torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc. / Perdre la seguretat, l’aplom".

Així, estar desconcertat és viscut com ​un estat que sol resultar molest, indesitjable. Ha sorgit un "i ara què?" que no troba resposta. Tanmateix, el desconcert també és una bona ocasió per posar en evidència els límits i les rutines de la ment.

​Com que davant de la desorientació que s'imposa, la memòria esdevé inútil i tots els patrons habituals resulten inadequats​, ​és una oportunitat excel·lent per mirar la situació d'una manera nova i oberta. 

​Sembla que convé agrair i aprofitar aquest torbament, deixar-li espai, en lloc de témer-lo o menystenir-lo.

 

Shri Siddharameshwar Maharaj

La recerca orientada a l'autoconeixement no sol resultar, d'entrada, gaire atractiva. En ella no hi ha terminis establerts ni recompenses garantides. No ofereix nous sabers ni proteccions especials. Tampoc crea capacitats noves ni potencia necessàriament les ja existents. En canvi, exigeix molta paciència, determinació, coratge i humilitat.

Més que adquisició i acumulació, en aquest camí hi ha reconeixement i abandó d'allò que ens fa més nosa i més ens domina. En particular, la por i l'ansietat. La seva desaparició progressiva deixa pas al goig i la pau incondicionals.

Siddharameshwar Maharaj ho expressava així: "La glòria és l'absència d'ansietat en la ment. La felicitat plena és l'absència de por".

 

Procés

És possible distingir etapes en un procés que pot esdevenir sense que sigui previsible i sense que la ment el governi.

Veure'ns com cossos-ment porta com a conseqüència immediata la creença en una separació radical: "jo i tots els altres éssers".

A partir d'aquí, i per raons que poden ser molt diverses, pot despertar-se l'interès per examinar si les coses són realment així. D'aquesta manera, potser anem assumint el concepte de no-separació. És un pensament radicalment nou, i davant de l'altre mirem de recordar que no estem separats.

Més endavant, si l'interès es manté prou viu, la no-separació arriba a ser més sentida que no pas pensada. El concepte deixa pas al sentiment.

Finalment, pot desaparèixer la necessitat d'un recordatori o altre del fet que no estem separats. Tots ells esdevenen tan sobrers com voler-nos assegurar que les taules de multiplicar continuen essent com eren.

 

Infinitius

A continuació es recullen uns quants infinitius en una llista que podria ser força més llarga. Tots ells tenen la capacitat d'inspirar una pràctica o altra, segons siguin les circumstàncies.

Voler fer les coses ben fetes,
voler comprendre,
voler crear quelcom bell,
no voler imposar,
acceptar,
acollir,
acompanyar,
agrair,
ampliar,
compadir-se,
escoltar,
meravellar-se,
obrir,
observar,
recomençar,
reconciliar,
somriure,
transformar.

I sobretot, no defallir quan la pràctica s'esguerri.

 

Altres

Els altres no són tan sols uns altres. També són un mirall que em retorna allò que, potser sense ser-ne conscient, hi projecto.

Per això, quan, poc o molt, m'arribo a conèixer, és gràcies als altres. Malgrat que, en determinats casos, aquest aprenentatge em pugui resultar incòmode o penós.

Així, per a cadascú, tota relació constitueix un periple que comença i acaba en un mateix mentre avança en companyia de l'altre. 

Que no ens passi per alt, perquè no és pas poca cosa.