Infinitius

A continuació es recullen uns quants infinitius en una llista que podria ser força més llarga. Tots ells tenen la capacitat d'inspirar una pràctica o altra, segons siguin les circumstàncies.

Voler fer les coses ben fetes,
voler comprendre,
voler crear quelcom bell,
no voler imposar,
acceptar,
acollir,
acompanyar,
agrair,
ampliar,
compadir-se,
escoltar,
meravellar-se,
obrir,
observar,
recomençar,
reconciliar,
somriure,
transformar.

I sobretot, no defallir quan la pràctica s'esguerri.

 

Altres

Els altres no són tan sols uns altres. També són un mirall que em retorna allò que, potser sense ser-ne conscient, hi projecto.

Per això, quan, poc o molt, m'arribo a conèixer, és gràcies als altres. Malgrat que, en determinats casos, aquest aprenentatge em pugui resultar incòmode o penós.

Així, per a cadascú, tota relació constitueix un periple que comença i acaba en un mateix mentre avança en companyia de l'altre. 

Que no ens passi per alt, perquè no és pas poca cosa.

 

Conversa

Mare, com és que tinc dos ulls?
Fillet, potser és perquè ets llum i perquè miris bé què tens al davant.

Mare, com és que tinc dues orelles?
Fillet, potser és perquè sàpigues escoltar les raons de totes les bandes.

Mare, com és que tinc dues mans?
Fillet, perquè et puguis emparar quan caiguis i, si has caigut, et puguis aixecar tu mateix.

Mare, com és que tinc dues cames?
Fillet, perquè, per avançar, el moviment (d'una cama) necessita la quietud (de l'altra).

Mare, per què tinc només una boca?
Fillet, potser perquè recordis ser amable i discret amb les paraules.

Mare, que és el més important que tinc?
Fillet, és el cor.

Mare, si és el cor, per què només en tinc un?
Fillet, perquè sempre hi trobaràs tota la bondat i la compassió que et calguin.

Mare, i com és que saps totes aquestes coses?
Fillet, no sabia que les sabia! Les teves preguntes ens ho han ensenyat.

 

Paraules

Quantes paraules necessitem per expressar alegria o pau?

Quantes en fem servir per justificar l'egoisme o la rancúnia?

Com es verbalitza una abraçada?

Quines explicacions demana l'amabilitat?

Què ha resolt mai una discussió?

Què podem descobrir de nou si ja tenim paraules per a tot?

 

Pascal

Podem veure com l'ego es manifesta en aquesta veueta interior que repeteix "jo, jo, jo...". Tot i ser il·lusori es considera un absolut, algú aïllat, separat de tots els altres. Es manté sempre alerta, a la defensiva, perquè necessita sentir-se segur, protegit. Segons la situació i el tarannà, quan se sent en perill es replega completament o bé reacciona de forma agressiva. En el fons té molta por, tot i que no se n'adona.

Si ens posem a la feina, l'ego comença a canviar. Reconeix que depèn d'una realitat molt més gran que no és cap amenaça, sinó que l'acull de bon grat. De mica en mica es difumina, abandona el seu desvari i se situa en la posició relativa i funcional que li correspon. 

Tanmateix, mentre no sigui així necessita guanyar confiança. Això vol dir que ha de ser atès i ben tractat, amb paciència, tal com ho esperen les criatures. Voler destruir l'ego és no haver-lo entès. Va escriure Blaise Pascal, "L'home (l'ésser humà) no és ni un àngel ni una bèstia, i és una desgràcia que qui vol ser un àngel acaba essent una bèstia."