Procés

És possible distingir etapes en un procés que pot esdevenir sense que sigui previsible i sense que la ment el governi.

Veure'ns com cossos-ment porta com a conseqüència immediata la creença en una separació radical: "jo i tots els altres éssers".

A partir d'aquí, i per raons que poden ser molt diverses, pot despertar-se l'interès per examinar si les coses són realment així. D'aquesta manera, potser anem assumint el concepte de no-separació. És un pensament radicalment nou, i davant de l'altre mirem de recordar que no estem separats.

Més endavant, si l'interès es manté prou viu, la no-separació arriba a ser més sentida que no pas pensada. El concepte deixa pas al sentiment.

Finalment, pot desaparèixer la necessitat d'un recordatori o altre del fet que no estem separats. Tots ells esdevenen tan sobrers com voler-nos assegurar que les taules de multiplicar continuen essent com eren.

 

Infinitius

A continuació es recullen uns quants infinitius en una llista que podria ser força més llarga. Tots ells tenen la capacitat d'inspirar una pràctica o altra, segons siguin les circumstàncies.

Voler fer les coses ben fetes,
voler comprendre,
voler crear quelcom bell,
no voler imposar,
acceptar,
acollir,
acompanyar,
agrair,
ampliar,
compadir-se,
escoltar,
meravellar-se,
obrir,
observar,
recomençar,
reconciliar,
somriure,
transformar.

I sobretot, no defallir quan la pràctica s'esguerri.

 

Altres

Els altres no són tan sols uns altres. També són un mirall que em retorna allò que, potser sense ser-ne conscient, hi projecto.

Per això, quan, poc o molt, m'arribo a conèixer, és gràcies als altres. Malgrat que, en determinats casos, aquest aprenentatge em pugui resultar incòmode o penós.

Així, per a cadascú, tota relació constitueix un periple que comença i acaba en un mateix mentre avança en companyia de l'altre. 

Que no ens passi per alt, perquè no és pas poca cosa.

 

Conversa

Mare, com és que tinc dos ulls?
Fillet, potser és perquè ets llum i perquè miris bé què tens al davant.

Mare, com és que tinc dues orelles?
Fillet, potser és perquè sàpigues escoltar les raons de totes les bandes.

Mare, com és que tinc dues mans?
Fillet, perquè et puguis emparar quan caiguis i, si has caigut, et puguis aixecar tu mateix.

Mare, com és que tinc dues cames?
Fillet, perquè, per avançar, el moviment (d'una cama) necessita la quietud (de l'altra).

Mare, per què tinc només una boca?
Fillet, potser perquè recordis ser amable i discret amb les paraules.

Mare, que és el més important que tinc?
Fillet, és el cor.

Mare, si és el cor, per què només en tinc un?
Fillet, perquè sempre hi trobaràs tota la bondat i la compassió que et calguin.

Mare, i com és que saps totes aquestes coses?
Fillet, no sabia que les sabia! Les teves preguntes ens ho han ensenyat.

 

Paraules

Quantes paraules necessitem per expressar alegria o pau?

Quantes en fem servir per justificar l'egoisme o la rancúnia?

Com es verbalitza una abraçada?

Quines explicacions demana l'amabilitat?

Què ha resolt mai una discussió?

Què podem descobrir de nou si ja tenim paraules per a tot?