Corregir

Al final, ens porten a creure que créixer significa aprendre a anticipar, projectar, témer, desconfiar, aparentar, reprimir, imitar i complicar. Tot això, a canvi de la innocència, presència, espontaneïtat i senzillesa amb què vam venir al món.

De grans, són afortunades aquelles persones que descobreixen que ser adult i madur no és això, sinó que s'assembla més a recuperar, i viure conscientment, allò que abans ens era natural i inconscient.

 

Lemes

Dos lemes que sembla que condensen gairebé tot el camí són, "deixa anar" i "deixa que sigui (allò que és)". Com a recurs mnemotècnic, let it go & let it be.

Deixar anar és molt més important que conservar o afegir. L'explicació pot ser que allò que hi ha en el nostre centre, la consciència-testimoni o consciència profunda, no està mancada de res. No necessita ser protegida ni perfeccionada. En canvi, ens sobren totes les resistències als canvis.

Deixar que sigui allò que és, també resulta imprescindible per no allunyar-nos del moment present i voler substituir-lo per allò que ens agradaria que "tornés a ser", o allò que creiem que ara "hauria de ser". La realitat no escolta les nostres preferències. Ella és allò que ja és. No tot acaba aquí, però tot passa per aquí.