Pràctica de la investigació d'un mateix
Ramana Maharshi recomanava als principiants en l'autoinvestigació que posessin l'atenció en la sensació interna de "jo" i que la mantinguessin tant com els fos possible. També els indicava que si l'atenció se n'anava cap a pensaments diferents del pensament "jo"-individual, havien de tornar a prendre'n consciència tantes vegades com calgués. Suggeria diversos ajuts al llarg del procés, com ara preguntar-se "qui soc jo?" o bé "d'on sorgeix aquest jo?", sense perdre de vista que l'objectiu final és mantenir-se atent a aquest "jo" que es considera responsable de totes les activitats del cos i de la ment.
Al començament de la pràctica, l'atenció a la sensació de "jo" esdevé una activitat mental que pren la forma d'un pensament o una percepció. A mesura que la pràctica progressa, el pensament "jo" s'afebleix i sorgeix l'experiència subjectiva de la sensació "jo", i quan aquesta sensació deixa de relacionar-se i connectar-se amb pensaments i objectes, el pensament "jo" desapareix del tot. El que queda és una experiència de ser en la qual la individualitat ha deixat temporalment d'operar. Al principi, aquesta experiència pot ser intermitent, tanmateix, amb la constància en la pràctica, cada vegada resulta més fàcil d'aconseguir-la i que romangui estable. Quan l'autoinvestigació assoleix aquest nivell es manté de manera natural una consciència de ser en què ja no és possible l'esforç individual perquè el "jo" que du a terme aquest esforç ha deixat d'existir temporalment. Això encara no és autorealització [alliberament] perquè el pensament "jo"-individual tornarà a imposar-se, però aquest és el nivell més alt de la pràctica. L'experiència repetida d'aquest estat del ser afebleix i destrueix les tendències mentals que fan sorgir el pensament "jo"-individual. Quan aquestes tendències han quedat prou afeblides, el poder del jo real destrueix tots els residus que en queden i el pensament "jo"-individual no sorgeix mai més. Aquest és l'estat final irreversible, l'autorealització.
Aquesta pràctica d'autoinvestigació, o consciència del pensament "jo"-individual, és una tècnica afable que va més enllà dels mètodes repressius que cerquen el control mental. No és un exercici de concentració ni busca la supressió dels pensaments, tan sols demana atenció conscient a la font de la ment. El mètode i l'objectiu de l'autoinvestigació és mantenir-se en la font de la ment i adonar-se, enretirant l'atenció de tota altra cosa, de què és un mateix realment. En les primeres etapes de la pràctica cal un esforç per desplaçar l'atenció des dels pensaments cap al pensador, tot i això, quan la sensació del "jo" s'ha establert, i és ferma, tot esforç posterior resulta perjudicial. Des d'aquest moment, el procés consisteix més a ser que no pas a fer; no demana un esforç per a ser sinó un ser sense esforç.
Ser el que ja som no requereix cap afany perquè sempre experimentem que som. D'altra banda, voler ser el que no som (el cos i la ment) exigeix un esforç mental continuat, encara que no ens n'adonem perquè gairebé sempre és inconscient. En darrer terme, el "jo" vertader no es descobreix com a resultat d'haver fet res, sinó tan sols essent. Tal com va destacar una vegada Sri Ramana: "No meditis, sigues! No pensis que ets, sigues! No pensis sobre ser, tu ets!"
L'autoinvestigació no hauria de ser considerada una pràctica meditativa per exercitar a determinades hores i en unes certes posicions. Hauria de continuar al llarg del dia, al marge de què estem fent. Sri Ramana no veia cap conflicte entre la feina i l'autoinvestigació, i afirmava que, amb una mica de pràctica, es podia dur a terme en qualsevol circumstància. També va dir, més d'un cop, que els períodes de pràctica formal eren bons per als principiants, però mai no va defensar sessions llargues de meditació formal, i sempre va mostrar la seva oposició quan algun devot li plantejava el seu desig d'abandonar les activitats mundanes per poder dedicar-se a una vida meditativa.
(David Godman (ed.), Be As You Are. The Teachings of Sri Ramana Maharshi. Penguin Books, 1985 [introducció al capítol 5].)
