Jo, jo, ego

Podem distingir en nosaltres:

El Jo real. És universal i omnipresent, l'anomenem Consciència pura, Vida, Font, Déu, Braman, Absolut, Buit, Tao, Si-mateix... Aquesta és la nostra essència, allò que és de manera absoluta i permanent. No hem de fer res per ser el que som, i en cap moment deixem de ser-ho.

El jo personal. És real de manera relativa, condicionada, un vehicle psicofísic (el cos-ment). Una expressió particular del Jo real en l'espai i el temps.

L'ego. És només un producte mental, un relat, allò que creiem ser. Una imatge construïda i reforçada al llarg del temps, amb la qual ens identifiquem. La il·lusió d'un jo individual, limitat i separat de tota la resta.

L'ego és tancament i repetició. Es manté a través de la memòria, del que és conegut, i s'alimenta projectant-se en el futur (allò que voldria arribar a ser). L'ego mai no apareix en l'instant present. La manca de plenitud que el caracteritza fa que oscil·li constantment entre la insatisfacció i el temor de reconèixer la seva inconsistència. Interpreta contínuament l'experiència a partir d'aquest desig impossible i aquesta por constitutiva.

Així, podem entendre que l'arrel de tots els nostres conflictes es troba en l'ego, i que la dissolució de tots els conflictes passa per l'autoconeixement.