Quantes paraules necessitem per expressar alegria o pau?
Quantes en fem servir per justificar l'egoisme o la rancúnia?
Com es verbalitza una abraçada?
Quines explicacions demana l'amabilitat?
Què ha resolt mai una discussió?
Què podem descobrir de nou si ja tenim paraules per a tot?
Podem veure com l'ego es manifesta en aquesta veueta interior que repeteix "jo, jo, jo...". Tot i ser il·lusori es considera un absolut, algú aïllat, separat de tots els altres. Es manté sempre alerta, a la defensiva, perquè necessita sentir-se segur, protegit. Segons la situació i el tarannà, quan se sent en perill es replega completament o bé reacciona de forma agressiva. En el fons té molta por, tot i que no se n'adona.
Si ens posem a la feina, l'ego comença a canviar. Reconeix que depèn d'una realitat molt més gran que no és cap amenaça, sinó que l'acull de bon grat. De mica en mica es difumina, abandona el seu desvari i se situa en la posició relativa i funcional que li correspon.
Tanmateix, mentre no sigui així necessita guanyar confiança. Això vol dir que ha de ser atès i ben tractat, amb paciència, tal com ho esperen les criatures. Voler destruir l'ego és no haver-lo entès. Va escriure Blaise Pascal, "L'home (l'ésser humà) no és ni un àngel ni una bèstia, i és una desgràcia que qui vol ser un àngel acaba essent una bèstia."
Una tarda d'estiu un camperol amb un sac de llegums carregat a les espatlles avança a poc a poc per un camí entre dos camps. El sol pica fort i el sac li pesa de valent.
Per darrere seu s'apropa un carro. Quan li arriba al costat, el carreter l'atura i li demana, "Bon home, on aneu tan afeixugat?". L'home li respon, "Vaig fins al poble, que esperen aquest sac". "Ah! Doncs pugeu al carro que us hi acostaré", li contesta l'altre, mentre s'arracona una mica perquè el pagès pugui seure al seu costat.
El pagès deixa el sac a la part de davant del carro, s'hi enfila, s'asseu a tocar del carreter i li dona les gràcies, "Sou molt amable, ja podem anar." Tot seguit es gira, agafa el sac i se'l carrega a les espatlles.
