Podem veure com l'ego es manifesta en aquesta veueta interior que repeteix "jo, jo, jo...". Tot i ser il·lusori es considera un absolut, algú aïllat, separat de tots els altres. Es manté sempre alerta, a la defensiva, perquè necessita sentir-se segur, protegit. Segons la situació i el tarannà, quan se sent en perill es replega completament o bé reacciona de forma agressiva. En el fons té molta por, tot i que no se n'adona.
Si ens posem a la feina, l'ego comença a canviar. Reconeix que depèn d'una realitat molt més gran que no és cap amenaça, sinó que l'acull de bon grat. De mica en mica es difumina, abandona el seu desvari i se situa en la posició relativa i funcional que li correspon.
Tanmateix, mentre no sigui així necessita guanyar confiança. Això vol dir que ha de ser atès i ben tractat, amb paciència, tal com ho esperen les criatures. Voler destruir l'ego és no haver-lo entès. Va escriure Blaise Pascal, "L'home (l'ésser humà) no és ni un àngel ni una bèstia, i és una desgràcia que qui vol ser un àngel acaba essent una bèstia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada