Sí

Una de les maneres més breus i concises d'expressar en què consisteixen el patiment i la pau en nosaltres és aquesta, "Tota negació és patiment, tota acceptació és pau".

La frase es pot desenvolupar tant com es vulgui, però cap desenvolupament no va més a fons del que ella explicita amb tanta claredat.

La realitat és just allò que s'imposa en cada instant. El pensament ofereix múltiples possibilitats de donar-li un sentit o altre, o de negar-li completament. Per aquest camí estret del "jo petit" que vol que es faci la seva, el patiment apareix tot sovint i de manera inevitable.

Acceptar el destí com si fos un guia, en lloc de veure'l com un agressor, ens ajuda a sortir de la roda de qüestionament i queixa davant dels fets que ens desagraden. Deixem de ser víctimes passives i passem a ser col·laboradors amatents al servei d'Allò que sap més. Aquest és el "sí", a vegades enigmàtic, que sempre ens espera.