Invitació

Dins nostre hi podem percebre unes quantes veus que ens afligeixen de manera recurrent (por, rebuig, aferrament, orgull, ràbia, enveja, ressentiment...) i que sentim com a pròpies, ens hi reconeixem.

Són veus que poden venir de lluny o estar arrelades molt a fons, veus que han imposat la seva presència. Per poder-les anar desarrelant ens cal, primer de tot, que siguem conscients que hi són i en comprenguem la naturalesa. Al mateix temps, tenim la capacitat de conrear actituds i disposicions que veiem que reflecteixen la nostra felicitat constitutiva, com ara la gratitud, l'alegria, la compassió, l'acollida o l'estimació.

És per això que necessitem preservar una atenció amatent i alhora bondadosa, tan constant com sigui possible, a tot allò que ens dol i a les múltiples ocasions en què podem cultivar les llavors de la felicitat.

Aquesta formulació és a la manera del budisme. Però no cal ser budista per reconèixer que constitueix una invitació perenne, ben fonamentada i oberta a tothom.