Poema d’amor
Els teus ulls estan fets dels sis elements:
terra, aigua, foc, aire,
espai i consciència.
Només estan fets d’ells,
però són preciosos.
Els hauria de fer meus?
Hauria d’intentar que durin molt?
Hauria de gravar-los?
Però sé que el que puc gravar
no serien els teus ulls vertaders.
La teva veu està feta dels sis elements,
però és veritablement adorable.
Hauria d’intentar fer-la meva?
Hauria de gravar-la?
Però sé que el que puc retenir o gravar
no seria la teva veu vertadera.
El que puc obtenir és només una imatge,
una cinta magnètica, una pintura,
un llibre.
El teu somriure està fet dels sis elements,
però és veritablement meravellós.
Hauria d’intentar fer-lo meu?
Hauria d’intentar que duri molt?
Hauria d’intentar posseir-lo o gravar-lo?
Però sé que el que puc posseir o gravar
no seria el teu somriure vertader.
Seria tan sols algun dels sis elements.
Els teus ulls són efímers.
Els teus ulls no són tu.
Sí, m’ho han dit
i ho he vist,
però continuen essent preciosos.
Justament per ser efímers,
són encara més preciosos.
Les coses que no duren gaire
són les més belles:
una estrella fugaç, els focs artificials.
Justament perquè no tenen un jo,
són encara més preciosos.
Què hi té a veure un jo amb uns ulls bells?
Vull contemplar els teus ulls preciosos,
encara que sé
que no duraran,
encara que sé
que no tenen un jo.
Els teus ulls són preciosos.
Soc conscient que són efímers.
Però, quin mal hi ha en la impermanència?
Sense la impermanència, podria existir alguna cosa?
Els teus ulls són preciosos.
M’han dit que no són tu, que no tenen un jo.
Però, quin mal hi ha en la naturalesa del no-jo?
Amb un jo, podria haver-hi res en absolut?
Així, encara que els teus ulls estan fets només dels sis elements,
encara que són efímers,
encara que no són tu,
continuen essent preciosos,
i vull contemplar-los.
Vull gaudir-ne mirant-los mentre hi siguin.
Sabent que els teus ulls són efímers,
en gaudeixo sense intentar que durin per sempre,
sense intentar retenir-los, gravar-los
o fer-los meus.
Estimant els teus ulls em mantinc lliure.
Estimant els teus ulls,
aprenc a estimar-los profundament.
Veig els sis elements que són,
els sis meravellosos elements.
Aquests elements són tan preciosos.
I aprenc també a estimar-los.
Hi ha moltes coses que estimo:
els teus ulls, el cel blau,
la teva veu, els ocells en els arbres,
el teu somriure i les papallones en les flors.
Aprenc en cada instant
a ser millor amant.
Aprenc en cada instant
a descobrir el meu amor vertader.
Els teus ulls són preciosos.
També ho són la teva veu i el teu somriure,
el cel,
els ocells,
les papallones.
Els estimo. Faig el vot de protegir-los. Sí.
Sé que estimar és respectar.
I la veneració
és la naturalesa del meu amor.
(Traduït a partir del poema del llibre, Call me by my true names. The Collected poems of Thich Nhat Hanh. Parallax Press, 1999)
