La substància del vent és l'aire, aire que es mou. Així, la paraula vent només indica un estat de l'aire. Sense aire no apareix el vent, però abans del vent ja hi havia l'aire i, quan el vent acaba, l'aire roman.
Totes les manifestacions (expressions, formes) de la vida apareixen com moviments de la vida. La seva existència és temporal, comencen i acaben, però la seva naturalesa, no. El naixement i la mort són com el principi i el final d'una ventada.
Ve a tomb recordar que la paraula grega pneuma té diversos significats. Entre ells, vent, respiració, vida i esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada