Relat

La nostra existència humana transcorre entre relats (on i quan vaig néixer, en quina família vaig créixer, l'escola i els estudis, les primeres ferides i frustracions, les amistats, els interessos i aficions, els enamoraments, la feina, potser una nova família, les pèrdues...).

Tot plegat va trenant un relat personal. Malgrat la solidesa que ens sembla que té, no deixa de ser una narració construïda a partir d'una selecció inconscient de fets i circumstàncies que, per una raó o altra, ens han afectat intensament.

Sí, és fàcil que ens reconeguem en la narració de nosaltres mateixos (la societat hi contribueix activament). Però no és obligatori ni necessari que ens empetitim d'aquesta manera. Podem finalment descobrir que no som cap relat. Ningú no ho és.

En el nostre centre hi ha una obertura no condicionada, una presència silenciosa, espontània, lluminosa i incognoscible. En ella som.