I.
El personatge té diverses cares que s'ignoren entre elles; cadascuna, quan pot, et suplanta.
II.
Quan vius el dia a dia amb la mateixa actitud que prens quan t'asseus a meditar, t'adones que espiritualitat i vida quotidiana no són dues.
III.
La meditació no ens deslliura dels pensaments, les emocions o les sensacions, sinó que ens mostra la seva naturalesa.
IV.
Durant la meditació acull amb benevolència uns hostes que no havies convidat.
V.
Els disgustos conviden a aprenentatges nous o en recorden d'inacabats.
VI.
Vigila que l'ego no s'apropiï del camí d'autoconeixement, perquè el convertiria en un laberint sense sortida.
VII.
El silenci convoca, guia i acull.
VIII.
L'amor no té idees: reconeix, no veu separació ni crea diferències.
IX.
Comença per estimar-te tal com ets: la veu crítica dins teu no hi està disposada.
X.
Despertar-se és ser incapaç de no estimar.
XI.
Examina els teus problemes: quins són aquells que només apareixen quan hi penses?
XII.
Quan vols ser algú, no ets res; quan no vols ser res, ho ets tot.
XIII.
Quan t'adones que la ment no és una entitat, sinó un procés, comences a entendre que en el cos no hi ha ningú.
XIV.
Roman en el silenci des d'on ve i on torna cada pensament.
XV.
Naixement i mort són transicions en el moviment de la vida.
XVI.
Ignora els dictats de la ment; sobretot quan parlen de tu.
XVII.
No pots conèixer el que realment ets, però sí que pots desfer els malentesos que t'esgarrien.
XVIII.
La convicció indubtable que tu ets en cada instant no necessita la memòria; en canvi, la persona amb qui t’identifiques no pot mantenir-se sense ella.
XIX.
En cada oportunitat, demana que es mostri aquest jo que es presenta com a protagonista del pensament i l'actuació en tu.
XX.
Llibertat no és fer el que et ve de gust, això és submissió; ets lliure quan dus a terme el que la situació demana.
XXI.
Quan et despertes al matí, acaben els somnis nocturns; quan t'adorms a la nit, acaben els diürns.
XXII.
Pau mental és un oxímoron: la ment desconeix la pau estable, no condicionada.
XXIII.
La ment només s'asserena si comprèn la seva funció i els seus límits.
XXIV.
Mentre ens vegem com essencialment diferents i separats, l'egoisme ―amb tots els danys que ocasiona― resultarà inevitable.
XXV.
Si només dones el que et ve de gust donar, no dones res.
XXVI.
La creença "jo soc un cos" no deixa espai al reconeixement "jo soc".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada