Al llarg d'aquest exercici es tracta d'abandonar completament, encara que només sigui de manera provisional, la idea d'un jo personal, diferenciat i separat de la resta d'éssers humans, així com tots els termes que depenen d'aquest jo, com ara meu/meva o a mi.
Això significa posar-se en el context en què si bé constatem la gran diversitat d'éssers humans que existeixen, reconeixem que més enllà de les diferències contingents (aspecte, cultura, creences, capacitats, gustos...) a tots ens mou sempre la mateixa finalitat, defugir el patiment i apropar-nos a la felicitat. De manera més o menys sensata i adequada (a vegades, molt poc sensata i adequada) tots i totes busquem això.
Entès així, no existeixen diferències substancials entre els uns i els altres. Tots som criatures d'una mateixa expressió o manifestació. De fet, aquesta unificació no només s'estén a tots els éssers humans sinó que abastaria tots els éssers sensibles. En aquestes condicions es fa evident que no té cap sentit que un ésser humà en perjudiqui un altre, simplement perquè en no haver-hi jo tampoc no hi ha uns altres que siguin essencialment diferents.
Entès així, no existeixen diferències substancials entre els uns i els altres. Tots som criatures d'una mateixa expressió o manifestació. De fet, aquesta unificació no només s'estén a tots els éssers humans sinó que abastaria tots els éssers sensibles. En aquestes condicions es fa evident que no té cap sentit que un ésser humà en perjudiqui un altre, simplement perquè en no haver-hi jo tampoc no hi ha uns altres que siguin essencialment diferents.
L'objectiu de l'exercici és anar més enllà de la simple comprensió intel·lectual que aquest jo amb què ens identifiquem és només un fantasma, una creença, d'aquesta manera podrem experimentar les conseqüències pràctiques que comporta integrar aquesta desaparició del jo en cada situació de la vida quotidiana.
Un cop eliminada la diferència que estableix el jo davant dels altres, el panorama es transforma radicalment. Tot esdevé molt més clar i simple. De fet, al llarg de l'exercici podrem comprovar que allò que sovint anomenem problemes acaben desapareixent. No pas per resolució, sinó per dissolució.
Un cop eliminada la diferència que estableix el jo davant dels altres, el panorama es transforma radicalment. Tot esdevé molt més clar i simple. De fet, al llarg de l'exercici podrem comprovar que allò que sovint anomenem problemes acaben desapareixent. No pas per resolució, sinó per dissolució.
La proposta és, doncs, dur l'exercici a la pràctica, tantes vegades com es vulgui, però sempre durant un temps limitat i no gaire extens. No resulta gens fàcil mantenir-lo durant molt de temps. Mentre duri, he d'observar quines noves situacions es generen i quines són les respostes que sorgeixen quan interacciono sense les exigències d'un jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada