Tots vostès tenen, efectivament, allò que anomenem problemes i dificultats. Per a cap de vostès l'existència correspon exactament a les demandes de l'ego. El món no correspondrà mai al seu món. La vida no és una pel·lícula en què l'ego fa de guionista i realitzador. A tots vostès s'adreça la crida a deixar anar la presa. Podrien viure amb una tranquil·litat completa, amb una submissió perfecta a la realitat que és ben realista. A partir d'aquest abandonament de l'ego i dels mecanismes habituals que podem resumir bé en l'expressió "deixar anar la presa", es produeixen miracles.
***
La progressió té dos aspectes. Un preparatori, es tracta del canvi en el marc de la consciència dualista: jo i allò altre, allò altre que percebo com favorable o desfavorable. Dit d'una altra manera: les coses van més bé, estic millorant, em sento més ben ubicat, una mica menys infantil, més estructurat, amb menys emocions. És efectivament una progressió, però sense canvi de nivell. La metamorfosi és d'una categoria completament diferent. Ja no es tracta d'una continuïtat (cada cop menys emocionats, més serens...) sinó d'un despertar, d'un nou naixement. Primer, vostès purifiquen, estructuren allò que són avui dins de la dualitat, dins del món de les concepcions habituals. I després, de cop i volta, aquest procés canvia radicalment de nivell i comencen a superar sense reserves les seves pseudocerteses mentals. Aquest és el preu que s'ha de pagar per la vertadera llibertat i per estimar de debò, absolutament.
(Fragments adaptats de Bienvenidos en el camino. Hara Press USA, 2007.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada