Sri Atmananda (I)

L'espiritualitat substitueix l'objecte pel subjecte.

La filosofia advaita no parla en termes oposats. Sempre vol dir únicament allò que diu. Quan diu, "no és actiu", no vol pas dir, "és inactiu".

La realització no és altra cosa que un desplaçament del centre de gravetat o d'èmfasi, des de l'objecte cap al subjecte, en tota percepció.

Només que observis i reconeguis, imparcialment i sense prejudicis, tot allò que fas, serà suficient per poder-te establir en el teu centre.

La ment i l'intel·lecte només netegen i aplanen el camí per a la processó reial del cor cap a l'Objectiu.

Només hi pot haver por quan hi ha dualitat.

El propòsit d'aquesta vida és conèixer la Veritat i ser-la. Tu no pots ser feliç mai; només pots ser felicitat.

El pensament que determinades coses són obstacles per a l'espiritualitat és, en ell mateix, el primer obstacle.

Si vols eliminar només el patiment, i mantenir el patidor, no et serà possible perquè tots dos apareixen i desapareixen simultàniament.

L'ésser humà és espectador i actor en el drama de la vida. L'espectador és real, però l'actor és irreal.

Art és allò que tendeix a fusionar l'altre en tu mateix. Mundà és allò que separa l'altre de tu mateix.

Pots desitjar, però no oblidis l'objectiu.

El llenguatge només és llenguatge de la dualitat. La no-dualitat no té un llenguatge propi.

Has de viure la Veritat, i no només pensar-la o contemplar-la.

Estigues en la Consciència sense adonar-te que estàs en la Consciència. [Aquest va ser el darrer missatge de Sri Atmananda als seus deixebles.]

(Fragments de Notes on Spiritual Discourses (vol. 3). Nitya Tripta. Non-Duality Press & Stillness Speaks, 2009.)