Persones millors

Creure que la pràctica meditativa ens ajudarà a ser persones millors és un malentès doble.

D'una banda, perquè és contrari al propòsit de la meditació mantenir-nos identificats amb la persona, independentment de quines siguin les seves característiques particulars.

De l'altra, perquè voler millorar (la persona) és una estratègia que no va al nucli de la qüestió, sinó que ens en distreu mentre anem imitant algun ideal que ens hem empescat.

Dit això, sí que és ben possible que, vistos des de fora, algú pugui dir-nos que hem canviat en un sentit desitjable (ens veu més receptius, amables, serens...). Tanmateix, si aquest és el cas, es tractarà d'una apreciació superficial de l'altre. En si mateixa no fa cap mal, sempre que no arribem a creure que és un mèrit nostre.

Quan reconeixem i assumim plenament què som, l'interès per les possibles millores perd tot el sentit.