Jo

Sempre, en tot moment, soc Jo (manifestació d'aquesta Consciència impersonal en què tot sorgeix, es transforma i s'hi enfonsa). Mai no soc un jo particular al marge de Jo. Per més que el busqui no apareix enlloc, només apareixen experiències diverses. Únicament hi ha percepcions (els sentits), sensacions i pensaments (moviments mentals). Les interaccions també estan constituïdes per aquests elements. Tanmateix, cal un fons on les experiències diverses ocorren i es comprenen. I aquest fons on tot esdevé no pot ser una altra experiència, ha de ser quelcom estable, lluminós i no-causat perquè sempre hi és, previ a tot i sense cap forma ni contingut. Si només considero les experiències, oblido el fons imprescindible on se sostenen.

Quan som en una sala de cinema, abans que s'apaguin els llums podem veure la pantalla blanca que tenim al davant. La seva superfície resulta necessària per poder projectar les imatges. Quan comença la pel·lícula deixem de reconèixer la pantalla i ens fixem en les imatges projectades que percebem com tridimensionals. Tot i això, és innegable que continuem mirant una pantalla que és plana. Durant una estona, especialment si la pel·lícula capta prou el nostre interès, atorguem realitat a una representació mentre que la realitat és com si no hi fos.

El jo particular és també una il·lusió. Tan sols m'és possible la identificació amb aquest jo particular. És a dir, la convicció efectiva que només soc les experiències continuades que configuren el cos-ment que m'acompanya. Mentrestant, la realitat queda oculta.