Alliberar-se de la interferència constant de l'ego en la nostra existència implica aprendre a deixar ser les coses (les percepcions, les situacions, els altres éssers) tal com es presenten. El nostre alliberament depèn d'aquest deixar ser lliure tot el que ens envolta.
En la pràctica això significa un canvi d'actitud i de comportament que es tradueix en deixar de convertir en quelcom personal totes les coses que ens afecten poc o molt, d'una manera o altra. Perquè és aquesta la nostra pauta habitual, apropiar-nos del que apareix i començar a manipular-ho a partir de les nostres idees, creences, opinions, preferències i temors particulars sobre les coses. És aquest procés una apropiació que, com a tal, no respecta la realitat, la diferència i la singularitat de quelcom que és un altre, no pas una simple extensió de la meva persona.
Aprendre a deixar ser les coses significa descobrir que podem contemplar-les i acollir el que ens mostren sense sentir la urgència de sotmetre-les a la nostra anàlisi, al nostre judici. Dit ras i curt, podem deixar de mirar-nos el melic a partir de les experiències.
Al mateix temps, no és aquesta una invitació a la passivitat o a la indiferència. Si sentim que la situació ens demana que intervinguem, actuem; si sentim que ens demana que ens pronunciem, parlem. I és ben possible fer-ho d'una manera natural, relaxada, no egocèntrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada