Des de dins (I)

Una altra manera de formular-ho és, "Em cal percebre-ho tot des de dins." 

Des de dins significa amb la ment orientada cap a mi mateixa, i no pas enganxada als pensaments o bé seguint allò que m'arriba a través dels sentits. Quan la ment es dirigeix cap a dins, quan l'atenció queda centrada en la pròpia consciència (en la sensació nua d'existir), els sentits continuen operant, però les percepcions queden situades en un segon pla. En canvi, els pensaments desapareixen. Es tracta d'abandonar el director xerraire (que solem situar en el cap) i reconèixer la presència silenciosa (que podem retrobar en el pit). Seguir la respiració —o repetir un mantra— poden facilitar aquest desplaçament.

Una bona prova per a verificar si realment he girat la ment cap al meu interior és observar si hi ha reacció, en forma de valoració o judici, davant de les percepcions dels sentits. Mentre hi sigui, vol dir que encara estic abocada a l'exterior, demostra que l'atenció que hi he posat no ha estat suficient.

Aquesta vivència des de l'interior no és un posat, un canvi de perspectiva superficial, transforma completament la relació amb mi mateixa i amb el món. Això succeeix perquè silencio l'ego. Ja no permeto que em mantingui atrapada enmig de les seves creacions i els seus mecanismes. És equivalent, doncs, a fer callar la ment ocupada per l'ego. Aquest estat de no-ment no significa convertir-me en una mena de zombi. No impedeix pas que l'intel·lecte continuï operant, així com la comprensió o la intuïció. Certament, la memòria i la imaginació tampoc no desapareixen. Senzillament, es manté una distància entre el centre estable en què em trobo i les accions de tota mena que continuen duent-se a terme, a través meu, en funció de les circumstàncies que es presenten.

Mentre encara visqui identificada amb l'ego (el cos i la ment) l'objectiu a assolir és que es mantingui tothora aquesta vivència des de dins. En altres paraules, que la identificació sigui completa amb aquesta consciència serena que només observa. Mentre això no arribi, l'objectiu provisional és no oblidar-la del tot i recuperar-la immediatament quan m'adono que torno estar abocada a l'exterior. La constància aconsegueix que l'oblit esdevingui menys freqüent i de més curta durada.

Sri Ramana Maharshi (I)

Sri Ramana Maharshi [R M]: Cedir significa que un mateix es rendeix incondicionalment al poder superior.

Visitant [V]: No és cert que aquesta rendició completa exigeix haver abandonat tot desig, fins i tot el desig d'alliberar-se o de Déu?

R M: La rendició completa demana que no et quedi cap desig propi. Has d'estar satisfet amb allò que t'arribi de Déu i, per tant, no has de mantenir desitjos.

V: Què he de fer per a cedir completament?

R M: Has de sentir que tu sol no pots salvar-te, que només Déu té aquest poder i que sense abandonar-te a Ell no tens manera de sortir-te'n. Seguint aquest procediment, a poc a poc desenvolupes la convicció que només Déu existeix realment i que l'ego no compta per a res. Rendició completa és una altra manera de referir-se a l'alliberament (jnana).

V: Quina és la millor manera d'acabar amb l'ego?

R M: Per a cada persona la millor manera és aquella que en què hi encaixa més bé. Totes les opcions són igualment bones ja que totes porten cap a un mateix objectiu: la fusió de l'ego en el Jo vertader, retornar-lo a la font de la qual procedeix i dissoldre'l en ella. Després de la rendició ja no mantens més preferències ni aversions, la teva voluntat personal s'esvaeix i queda substituïda per la voluntat divina

V: Aquest cedir, resulta suficient per arribar al Jo vertader?

R M: Sí, és suficient per ell mateix. Cedir és lliurar-se a la causa original de la pròpia existència. No t'enganyis imaginant que aquesta font és un déu extern a tu mateix. La font és sempre dins de tu. Troba-la i abandona-t'hi. 

(Diàlegs adaptats de Be as You Are. The Teachings of Sri Ramana Maharshi, David Godman (ed.). Arkana - Penguin Books, 1985.)

Practicar el bé

Desitjar el bé d'algú no costa gaire, encara menys si és algú proper. Practicar el bé ja ens costa més. Practicar el bé sense condicions és inusual, i fer-ho sempre així és a l'abast de molt poques persones.

No posar condicions al bé significa, entre d'altres coses, ser capaç d'ajudar algú a qui no havies pensat d'ajudar. Algú que potser ni coneixes i que es presenta de cop i volta amb alguna necessitat. Significa, especialment, ser capaç d'ajudar d'una manera que no pots triar i que potser, d'entrada, et resulta desagradable o inoportuna. Sovint volem posar condicions al bé, a l'ajut: escollir el destinatari (algú que consideres que sí que s'ho mereix), el moment, la forma i la mesura. En acabat, n'esperes un agraïment, que et reconeguin la generositat... És essencial tenir sempre present que personalment no ajudem mai ningú: l'ajut arriba sempre a través nostre, només en som els mitjancers.

El bé amb condicions, tot i que pot resultar beneficiós per a qui el rep, no ho és pas mai per a qui el practica. Encara no és un bé que surt d'un cor ben obert. Surt del cap, d'un pensament interessat que calcula i (potser) troba una manera més refinada de satisfer l'ego. Convé reconèixer aquests moviments i desemmascarar-los. Però no cal mortificar-se ni ésser massa sever amb ells. N'hi ha prou amb ser-ne conscient, amb no enganyar-se. Només podem avançar a partir del punt en què ens trobem. Practicar el bé condicionat és preferible a negar-se sistemàticament a ajudar. Però el bé condicionat hauria de quedar enrere definitivament si de debò estem compromesos a treballar per la llibertat vertadera.

Swami Ramdas (I)

"La vida es converteix en una font de patiment quan la identifiques o la barreges amb el món dels fenòmens."

"En la vida cada cosa arriba quan és l'hora; és només l'actitud de la ment la que ens hi fa veure una causa de felicitat o de dissort."

"Ets infeliç quan busques el goig i la pau en condicions i objectes externs que, per la seva naturalesa, són incapaços de proveir l'estat de perfecció que enyores."

"Només podem ser bons i caritatius quan actuem i vivim en el pla elevat en què no tenim el sentiment egoista de ser els autors de les nostres accions."

"El propi cor és el millor llibre que podem llegir cada dia. Vigilem de prop tots els seus moviments. Allò que ens convé és mantenir-nos-en a part i observar com a testimonis les seves activitats. Això ho podem assolir del tot en la meditació."

"Una innocència d'infant, un amor pur que abasta igualment totes les criatures, i una actitud serena i benefactora per a tothom; així es presenta qui ha guanyat l'estat de benedicció."

"El nostre objectiu no és tan sols assolir el coneixement de la Veritat, sinó que també ens cal viure i servir com a instrument dòcil en mans de la Veritat."

"La imperfecció només hi és en la imatge que ens fem de la vida exterior. Podem estar lliures de la consciència de l'ego i, no obstant això, viure enmig dels quefers d'aquest món en un estat de llibertat i pau perfectes."

"Quan volem aconseguir la pau interior podem dur a terme molts canvis en la nostra vida externa i en tot allò que ve de fora. Però els milers de persones que volten pel món buscant condicions favorables per realitzar aquesta pau han hagut de reconèixer que no ho han aconseguit. Això és així perquè el canvi s'ha de fer en la nostra visió interior."

(Textos adaptats de Pensamientos. Swâmi Râmdâs. Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 2001.)

Dhammapada

1. Allò que som avui prové dels nostres pensaments d'ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment.

Si parles o obres amb ment impura, el sofriment et segueix com la roda del carro segueix la bèstia que tira el carro.

35. La ment és voluble i lleugera, i en qualsevol indret pot volar darrere d'una il·lusió: és certament difícil de contenir. Però és un gran bé controlar la ment; una ment que es controla a si mateixa és font d'immensa joia.

103. Si un home vencés en la batalla un miler i un miler de milers, i un altre home es vencés a si mateix, del darrer seria la més gran victòria, perquè la més gran de les victòries és la victòria sobre un mateix; i ni els déus dalt del cel ni els dimonis sobre la terra poden convertir en derrota la victòria d'un home tal.

223. Venç la ira amb la serenitat; venç el mal amb el bé. Venç el gasiu amb la generositat; i el mentider amb la veritat.

313. Quan hagis de fer quelcom, fes-ho amb tota la seva força. Un fals pelegrí només aixeca la pols del camí, la pols de perillosos desigs.

327. Troba joia en la vigilància; guarda bé la teva ment. Aixeca't tu mateix del teu jo més baix, talment un elefant surt del pantà fangós.

(Fragments adaptats d'El Dhammapada. La Sendera de la Perfecció. Traducció de Joaquim Torres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982.)