On soc?

Com puc distingir entre estar present "davant d'allò que hi ha" i estar-hi enfonsat?

En el primer cas en soc testimoni. Soc l'escenari i no pas l'escena. No s'imposa una reacció personal, tot i que hi pot haver una resposta impersonal.

Quina és la diferència entre personal i impersonal?

La resposta impersonal és com una ressonància, no pas la conseqüència d'una aprovació o un rebuig. Tampoc cerca un propòsit ulterior; està ancorada en el present, no espera un desenllaç particular.

Cloenda

Aquesta és la darrera entrada del blog. Ha arribat el moment de posar punt final a una iniciativa que, sense haver-m'ho proposat, ha durat set anys. Tot i això, és la meva intenció que, tant els comentaris que vulgueu afegir a les entrades, com els missatges que envieu a l'adreça lameditacio@gmail.com, continuïn essent atesos com fins ara.

Des de principis del 2011 he intentat avançar en la direcció d'allò anunciat quan l'aventura començava. Si en alguna mesura s'ha aconseguit ha estat gràcies al suport i l'estímul de les persones que m'heu seguit, poc o molt, al llarg d'aquest temps. És hora de donar-vos les gràcies per la confiança, l'interès i la bona companyia.

Acabo amb unes paraules de l'apòstol Pau, unes paraules que són potser la millor guia de què podem disposar en tot moment.

"Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria."

(1Co, 13, 1-3)

Indesinenter

Cada moment una nova ocasió per a abandonar els obstacles que t'impedeixen que la compassió i la pau s'imposin. No és aquesta l'única guia que et cal?

Quelcom que t'omple i et satisfà des de dins, quan no esperaves ni buscaves res. Aquesta plenitud serena ho és tot, aquí i ara.

Quan sents la buidor de tot interès que vol ser personal, finalment resplendeix la Vida en el món. Una presència inconfusible que no respon a cap fantasia, tot al contrari, sempre és copsada en una manifestació ben terrenal, concreta i immediata. 

I és aleshores quan en un instant t'adones, per primer cop, que tot és prou senzill, que tota la resta només pren sentit quan es du a terme al servei d'aquest propòsit.

Potser

Potser,

anomenem estimar a la celebració de la Vida quan es reconeix ella mateixa a través dels éssers on s'expressa;

l'obertura silenciosa i incondicional davant d'allò que es presenta estableix l'actitud amorosa;

estimar correspon a no perdre de vista la llum que es troba en l'origen de totes les ombres;

l'estimació és l'oposat a la por, i la capacitat d'estimar creix a mesura que la necessitat de protegir-se desapareix;

amor és allò que vessa quan esberlem tota idea de separació;

estimar i abraçar l'instant sense objeccions, prendre'l com a signe, ocasió, no són dos;

el sentit últim de cada existència és pujar tan amunt com pugui pel viarany on es reconeix com amor.

No ego

Ignorar (apartar) l'ego demana
abandonar, tan aviat com sorgeixi,

         tota creença, expectativa i anhel

         de com han de ser, o com han d'anar
         les coses;

         tot monòleg que vulgui
         recrear el passat
         o anticipar el futur.