Thich Nhat Hanh

La major part del temps el nostre cap està tan ple de pensaments que no tenim espai per escoltar-nos nosaltres mateixos ni a cap altra persona. [...]

Quan parlem, diem allò que creiem que és correcte, però a vegades l'altra persona no ho capta per la nostra manera d'expressar-ho. El resultat és  que les paraules no produeixen l'efecte desitjat d'aclarir la situació i fomentar l'entesa mútua. Quan parlem compassivament, basant-nos en l'amor i en el coneixement que tots els éssers estem interconnectats, es pot dir que les nostres paraules són correctes.

Quan responem tot seguit a algú, normalment ho fem amb la mateixa inèrcia de sempre, o bé moguts per les emocions. Quan sentim la seva pregunta, o la seva observació, no ens prenem un cert temps per escoltar aquella persona profundament i observar plenament allò que ha compartit amb nosaltres; simplement li tornem la pilota mentre deixem anar la primera cosa que ens passa pel cap. I això no ajuda gens. [...] 

La propera vegada que algú et faci una pregunta no li responguis automàticament. Has de practicar l'habilitat d'escoltar de debò, deixant que les paraules penetrin en tu. Però, sobretot, no oblidis que si no t'escoltes tu mateix profundament, no podràs escoltar profundament els altres. [...]

Si obres l'espai que hi ha en tu descobriràs que la gent, fins i tot algú que potser t'ha estat evitant (la teva filla adolescent, la teva parella amb qui t'has barallat, el teu pare), se t'acostarà i voldrà estar amb tu. No has de fer res, ni intentar ensenyar-li res, ni tan sols has de dir cap paraula. Si dus a terme la pràctica de crear espai i quietud dintre teu, els altres es sentiran atrets per la teva espaiositat.

Aquesta és la virtut de la no acció. Deixes de pensar, portes la ment de tornada cap al cos i et mantens present del tot. La no acció és molt important. No és el mateix que la passivitat o la inèrcia, sinó que és un estat d'obertura dinàmic i creatiu. Només t'has de seure, amb una gran atenció, amb una gran calma, i quan algú s'assegui a prop teu, a l'instant es sentirà molt a gust. Encara que no hagis "fet" res per ajudar-lo, rebrà molt de tu.

(Textos adaptats de Silencio. El poder de la quietud en un mundo ruidoso. Urano: Barcelona, 2016.)

Thomas Merton

No existim tan sols per a nosaltres mateixos. És només quan estem completament convençuts d'aquest fet, que ens podem començar a estimar adequadament i, d'aquesta manera, estimar també així els altres. Què vull dir amb "estimar-nos adequadament"? Significa, primer de tot, desitjar el viure, acceptar la vida com un gran obsequi, un gran bé, no per allò que ens dóna sinó perquè ens capacita per a donar als altres [...]

                                                               ***

El nivell més profund de comunicació no és comunicació, és comunió. En ell no hi ha paraules. Es troba més enllà de les paraules, més enllà de la parla, i més enllà dels conceptes. No és pas que hi descobrim una nova unitat. Hi descobrim una unitat més antiga. Estimats germans, ja som u. Però imaginem que no ho som. I allò que hem de recuperar és la nostra unitat original. Hem d'arribar a ser allò que ja som.

                                                               ***

N'hi ha molts que no estimen la solitud en què es troben, perquè és una solitud sense recolliment. És només un aïllament que no els pot adreçar cap a ells mateixos. Es troben aïllats perquè en la seva solitud estan separats de Déu i dels altres homes, i fins i tot d'ells mateixos. Són com ànimes que, fugint de l'infern, han arribat per equivocació al Cel. En allà descobreixen que, per a elles, el Cel pot resultar més infernal que l'infern mateix.

                                                               ***

No assumeixis precipitadament que el teu enemic és un salvatge, només perquè és el teu enemic. Potser és el teu enemic perquè ell pensa que tu ets un salvatge. O potser et té por perquè sent que tu tens por d'ell. I potser si cregués que ets capaç d'estimar-lo deixaria de ser el teu enemic.

                                                               ***

Aquell qui intenta actuar i dur a terme coses per als altres, i per al món, sense haver aprofundit abans en la comprensió d'ell mateix, en la llibertat, la integritat i la capacitat d'estimar, no tindrà res per oferir als altres. No els comunicarà res que no sigui el contagi de les seves obsessions, la seva agressivitat, les seves fantasies i ambicions personals, la seva doctrina en forma d'idees i prejudicis.

                                                               ***

Has d'estar ben disposat, si cal, a esdevenir algú que destorba i, per tant, indesitjat, algú que és rebutjat perquè qüestiona el somni compartit per aquells que dormen. Però vés molt amb compte de no fer-ho per tal de posar-te al servei d'un altre somni menys general, el qual t'apareix com si fos real pel fet que és més exclusiu.

(Textos adaptats de Seeds. Shambhala Publications: Boston, 2002. Una selecció de fragments de Thomas Merton elaborada per Robert Inchausti.)

Meditació i acció

No surten als diaris ni a la televisió, però hi ha milers de persones anònimes distribuïdes arreu que viuen amb el compromís diari de treballar, en solitari o des de col·lectius molt diversos, per un altre món. Un món amb més justícia social, pau, solidaritat, compassió, respecte cap a tots els éssers vius i agraïment a la mare terra. Com que no són notícia, sembla com si no hi fossin. Però, certament, no és el cas. La seva feina creix i es multiplica dia a dia en tots els àmbits, per molt que determinats interessos facin el possible per a mantenir-la ignorada.

En aquest desori en què, a nivell global, ens trobem avui, la pràctica de la meditació no pot quedar al marge de tots aquests moviments i aquestes iniciatives. Possiblement més que mai en el passat, cal que sigui utilitzada amb vocació de servei. Això vol dir, per a ajudar-nos mútuament a avançar plegats en l'assoliment de totes aquestes necessitats tan punyents que ara ja no passen desapercebudes i que clamen per ser ateses. 

Tota la claredat de visió que puguem guanyar a través de la meditació, per petita que sigui, ha de ser posada també a disposició dels altres. Cadascú en les seves circumstàncies i amb les pròpies capacitats. Però totes i tots podem fer més del que ens pensem per contribuir a orientar-nos decididament cap a la Vida, en lloc de continuar avançant per paratges de mort i explotació. 

Limitar-nos a observar passivament la transformació personal que puguem experimentar a través de les pràctiques meditatives constituiria, avui dia, una manera d'apartar la mirada i negar en els altres la presència que podem reconèixer en nosaltres mateixos. Una actitud així posaria en evidència que tota la feina feta ha estat vana, un altre engany. L'alliberament de cadascú passa per obrir-se a promoure activament una vida digna i desperta en totes les persones que ens envolten.

Contes que m'han inspirat (III)

Un home molt orgullós de si mateix va fer cobrir amb miralls totes les parets i el sostre de la cambra més bella de casa seva. Allà, s'hi tancava sovint i contemplava la seva imatge. S'admirava amb detall, des de dalt, des de baix, per davant i per darrere. D'aquesta manera es sentia important i especial, a punt per enfrontar-se al món.

Un matí va sortir de l'estança i va marxar sense tancar la porta. El seu gos hi va entrar i, en veure que hi havia tants altres gossos, va començar a bordar i a amenaçar-los. En adonar-se que també l'amenaçaven s'hi va llançar al damunt. Va resultar un combat espantós: les batalles contra un mateix sempre són les més ferotges! Al final, el gos va morir exhaust.

Quan va tornar l'amo i va entrar a la cambra es va desesperar en contemplar l'escena. Tant es va trasbalsar, que va ordenar que hi tapiessin la porta d'entrada. Un asceta que passava per allà, en assabentar-se de què havia succeït, va dir-li: 

"Aquest lloc et pot ensenyar molt. Deixa'l obert."

"Què vols dir?", li va respondre l'amo.

"El món és tan neutre com els teus miralls. Segons ens mostrem meravellats o ansiosos, ens reflecteix allò que li presentem. Si ets feliç, el món també ho és. Si et sents turmentat, el món també ho estarà. En ell combatem sense treva els nostres reflexos i morim en l'enfrontament.

Que aquests miralls t'ajudin a comprendre això: en cada ésser i en cada instant, feliç, fàcil o difícil, no hi veiem la gent ni el món, tan sols hi veiem la nostra imatge. Observa això, i tots els temors, totes les aversions i les lluites t'abandonaran."

(Adaptat de Martine Quentric-Séguy. Cuentos de los sabios de la India. Paidós: Barcelona, 2007.)

Anthony de Mello

Vigilància

 "Hi ha cap cosa que pugui fer
per aconseguir la il·luminació?"

"Tan poca cosa com pots fer
perquè el sol surti al matí."

"Aleshores, per a què serveixen els exercicis espirituals
que em prescriviu?"

"Per a assegurar-te que no dorms
quan el sol comença a sortir."

                                                                ***

Transformació

A un deixeble que es planyia sempre dels altres,
digué el Mestre: "Si el que vols és pau,
cerca de canviar tu mateix, no l'altra gent.
És més fàcil protegir-se els peus amb sabatilles
que no pas encatifar tota la terra."

                                                                ***

Violència

El Mestre ensenyava sempre
que la culpabilitat ―tota culpabilitat―
és un sentiment pervers
que cal evitar com el mateix diable.

"Però, no hem d'odiar els nostres pecats?",
li digué un dia un deixeble.

"Quan et sents culpable
no són els teus pecats allò que odies
sinó tu mateix."

                                                                ***

 Moralitat

Els deixebles s'embrancaven sovint en discussions sobre el bé i el mal.
De vegades, la resposta esdevenia força evident.
Altres cops era difícil de copsar.

Quan el Mestre hi era present,
no prenia part en aquestes discussions.

Un dia li plantejaren aquesta pregunta:
"Està bé de matar algú que tracta de matar-me?
O està malament?"

Digué el Mestre: "I com podria saber-ho?"

Els deixebles, desconcertats, respongueren:
"Aleshores, com podrem discernir el bé del mal?"

Digué el Mestre: "Mentre sigueu vius,
moriu a vosaltres mateixos, sigueu totalment morts.
Llavors actueu com us plagui
i les vostres accions seran justes."

                                                                ***

Buidor

De vegades els nombrosos
i sorollosos visitants
trencaven el silenci del monestir.

Això trastornava els deixebles;
però no el Mestre, que estava tan content
amb el soroll com amb el silenci.

Als seus deixebles que protestaven,
els digué un dia el Mestre:
"El silenci no és l'absència de soroll,
si no l'absència d'un mateix."

                                                                ***

Abandonament

"Quin és l'acte més sublim
que una persona pot fer?"

"Asseure's a meditar."

"No menarà això a la inacció?"

"És inacció."

"Aleshores, l'acció és inferior?"

"La inacció dóna vida a les accions.
Sense inacció les accions resten mortes."


(Moments de saviesa. Editorial Claret: Barcelona, 1994.)