Resposta

No estem mai sols, no podem estar-hi. Tanmateix, si volem fer desaparèixer cada situació que ens desagrada, tot d'una i en solitari, no ens en sortim. Més aviat aconseguim crear nous malestars.

Allò que tot ho sosté amorosament respon sempre als nostres precs de la manera que més ens convé. Només ens cal humilitat, un cor pur i deixar a les seves mans la càrrega que ens aclapara.

Aleshores, potser a través de possibilitats no contemplades, anem rebent tot l'ajut necessari per poder avançar a través de les dificultats i superar-les.

 

Ajut

La funció del món no és pas satisfer les nostres expectatives i els nostres desitjos. Tampoc no és la contrària, dificultar que es puguin fer realitat. A vegades, veiem que actua en el primer sentit; d'altres, en el segon. Això sol ja sembla indicar que no el podem considerar des de cap d'aquests dos propòsits.

Sigui quin sigui el seu propòsit, cas que efectivament n'hagi rebut algun, podem adonar-nos que tot depèn de cadascú, de la percepció que tingui del món. I aquesta percepció pot venir donada per una combinació de factors diversos vinculats al present i al passat.

Si acceptem, doncs, que la cosa depèn de nosaltres mateixos, apareix una possibilitat d'entendre'l que està disponible per a tothom. Aquesta es concreta en veure'l com una oportunitat constant, dia rere dia, d'investigar, reconèixer i integrar aquells hàbits, aquelles perspectives i aquelles actituds que ens fan viure contents i en pau. Considerar que ens ajuda, a través de reptes i lliçons, en el camí de descoberta d'allò que està en plena harmonia amb allò que som.

 

Capgirament

Podem considerar això: cada vegada que experimento malestar mental davant d'una situació, la dificultat és només meva.

Això vol dir que el meu malestar no és el resultat d'allò que veig o sento (la meva percepció), sinó que és previ a la percepció de la situació. En allò que tinc ara al davant només hi veig el reflex del desassossec que arrossego.

La proposta és, doncs, capgirar la nostra manera d'entendre quina és la vertadera dinàmica en què ens trobem. La percepció no és una causa, és l'efecte de com estem, d'allò que està viu en nosaltres.

Ara podem demanar: i què hi guanyo amb aquest canvi? Doncs, hi guanyo pau i llibertat en descobrir que les situacions no em poden imposar cap tipus de patiment que jo no hagi preservat abans. Igualment, no poden ser portadores de la meva joia, quan la sento, perquè ella també era en mi.

 

Els altres

Mentre ens continuï semblant justificat i natural el tenir afecte a unes persones, sentir aversió cap a unes altres i indiferència envers unes terceres, significa que encara no hem entès i assumit plenament que no estem separats.

Aquí no són possibles les mitges tintes. Certament, les expressions d'amor poden prendre formes molt diverses, però l'amor veritable no s'avé amb la intermitència ni amb les excepcions.

Cada dia ens ofereix ocasions per revisar i aclarir, si convé, en quin estat em trobo. Què percebo, què reconec quan soc davant d'un altre o penso en ell.

 

Perdó

"La impressió que et causa allò que perceps a fora és deguda a allò que està present en tu (a dins)."

Quan veiem algú com a culpable per haver actuat d'una determinada manera és perquè, inconscientment, ens sentim culpables d'haver actuat de manera anàloga en el passat, sense haver estat perdonats. Així, la culpabilitat que veiem en l'altre és la projecció de la nostra, i el condemnem a causa del nostre malestar no reconegut.

Reconeguem les nostres projeccions i perdonem-nos. Si procedim així, la nostra mirada sobre el món canvia i cada vegada hi percebem menys culpabilitat.