26 de març 2015

L'atenció desplaçada

Quan meditem abandonem els sentits i ens orientem cap a dins. Quan deixem de meditar reprenem els sentits i ens orientem cap a fora. Enmig de l'activitat quotidiana solem estar polaritzats cap a fora. En aquestes ocasions, l'atenció convé que s'estengui sobre els objectes percebuts pels sentits, i no pas que sigui acaparada per la ment. Però sovint estem en aquest segon cas. No rebem directament les impressions dels objectes, especialment quan es tracta d'imatges o de sons, sinó el resultat del procés que la ment aplica a allò que li arriba pels sentits. Percebem des del jo i no pas des de l'objecte, de tal manera que no parem de manipular allò que es presenta. La diferència entre les dues alternatives és enorme. 

Experimentar des del jo (personalitzar) produeix un cansament psíquic i una tensió que no sorgeixen quan experimentem des de l'objecte. El cansament i la tensió són el resultat de l'anàlisi i la interpretació constant que du a terme el jo. També ens desgasta la reacció posterior a l'estímul sensorial.

Quan experimentem des de l'objecte hi ha calma, perquè no hi ha interès personal. També, perquè no hi ha cap fugida fantasiosa, no ens movem del present, l'ara i aquí sense cap llast.

Un exemple pot servir per a il·lustrar les diferències. Arribo a casa i just quan obro la porta em trobo al davant les botes que la meva germana s'ha tret i ha deixat escampades. Si l'atenció es desplaça a les botes, les veig i, si em fan nosa, les arracono. Tanco la porta i vaig cap a on volia anar (la cuina, el lavabo...) Si l'atenció actua des de la ment, de seguida pot inflar-se com un globus la irritació. Aquesta irritació anirà acompanyada d'un monòleg com ara, "Altra vegada la Berta tocant els nasos! Ja n'estic tip. Mira que ho sap, i que li he repetit vegades, que no ho ha de fer això, que ens destorba. Però ella se'n fum de tot. Va a la seva, com si visqués sola aquí!..." I tot seguit me'n vaig a trobar la Berta per a abocar-li el malhumor que m'oprimeix, per a repetir-li de paraula tot aquest soliloqui.

Quan no vigilem on posem l'atenció (la consciència) la ment fa de mestressa i ens arrossega cap allà on vol. Dia rere dia, any rere any, mentre no fem res per a canviar-ho.

13 de març 2015

La victòria en la rendició

En el nucli de la recerca espiritual hi ha l'assoliment de la capacitat per a rendir-se sense condicions. Aquesta és l'única victòria possible.

La rendició sense condicions significa, sobretot, reconèixer que tot sol no me'n surto. Significa acceptar el poder superior (la Font) i confiar-hi sense reserves. Si la rendició és completa i sincera no quedarà desatesa.

Acceptar que jo no sóc qui promou les accions que duc a terme. Només en sóc l'instrument. Elles operen a través meu. Jo tan sols puc facilitar-les o obstruir-les. Si no les facilito lliurement, em seran imposades a través dels mitjans adients. L'obstrucció consisteix a interposar-hi les exigències de l'ego. L'acceptació implica que tampoc no sóc amo dels resultats d'aquestes accions.

Confiar-hi vol dir deixar sempre en les seves mans la gestió de les situacions, de les més simples a les més complexes. Abandonar tot desig d'imposar unes preferències, una marxa determinada als esdeveniments. Vol dir descarregar la ment de tot allò que comporta tancament personal, separació, i assumir que en cada moment esdevé allò que més em convé atendre.