19 de juny 2012

Rainer Maria Rilke

"Àdhuc els millors s'equivoquen quan fan servir paraules per a significar el més silenciós de tot i que és gairebé inefable. [...] Si vostè es manté en la natura, en el que en ella és senzill, en el que és petit, en allò que gairebé no es veu i que tan sobtadament pot esdevenir gran i immens, si vostè estima el que és humil i, com un servidor, amb força simplicitat, tracta de guanyar-se la confiança d'allò que sembla pobre, aleshores tot li serà més lleu, més concentrat, més reconciliador, potser no en l'enteniment, que, estupefacte, sempre resta endarrerit, però sí en la consciència més pregona, en l'estar a l'aguait i en el seu saber de la vida.

Estimat senyor, vostè és tan jove, està tan ençà de qualsevol inici, que, tant com puc, m'agradaria demanar-li que no s'impacienti davant de tot allò que encara no està resolt en el seu cor, que miri d'estimar les preguntes com si fossin cambres tancades o llibres escrits en un idioma estrany. No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d'això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se'n, un dia llunyà viurà les respostes." 

(Text adaptat de Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1994.)

5 de juny 2012

Per primera vegada

Un dels beneficis de la meditació, a mig termini, és una major capacitat per veure les situacions, les persones i les coses com si sempre fos la primera vegada que ens les trobem. És ben senzill adonar-se que no solem actuar així. Més aviat reaccionem a partir de les nostres creences, opinions i altres idees adoptades, o bé enduts per alguna por o inseguretat. Quan som força joves és fàcil que tinguem una visió molt simple del món, una en la qual les coses són blanques o negres, sense escletxes. Amb el pas dels anys i les experiències viscudes potser anem modulant aquesta divisió infantil i admetem els matisos. No obstant això, també podem acabar consolidant i assumint uns altres estereotips, tal vegada més sofisticats, però estereotips al capdavall.

Veure cada cosa amb una mirada fresca, com si fos el primer cop, significa posar entre parèntesis aquestes reaccions automàtiques. No cal voler-les bandejar totes, perquè no resulta imprescindible ni deu ser gaire viable. A banda d'això, pot succeir que algunes siguin prou encertades o convenients en l'ordre pràctic de les coses. Però no hi ha cap necessitat d'anar tan lluny: poder-les posar en suspensió ja és suficient. L'obertura que es genera permet descobrir aspectes que havíem ignorat, ofereix un espai per a l'espontaneïtat, per a la creació de quelcom nou, diferent de la repetició obtusa que dúiem a terme. Aquest marge de llibertat ens dóna una nova ocasió per a prendre una actitud o una decisió més encertada davant d'allò únic que es presenta en cada moment. 

Deia Raimon Panikkar, citant la seva mare, "Benaurats els qui no escarmenten, perquè ho tornarien a fer". Doncs es tracta d'això: de treballar per mantenir aquesta innocència madura de qui sap no escarmentar. Fins i tot, o sobretot, després de tenir bones excuses per fer-ho.