25 d’abr. 2016

Miquel Martí i Pol

MÉS COMPRENDRÀS

Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.

Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solituds i totes les mancances
sense neguit.

Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.



DINS TEU

Si saps que tot és provisori, fes-te
dins teu, amb urc, un reducte i defensa't
del fluctuar girant-hi els ulls sovint.

No et vulguis tanmateix massa allunyat
de les coses, no fos que el teu reducte
se't convertís a poc a poc en un
ermot, on tot és dur i eixarreït.

Estima la bellesa que t'envolta
i que se't dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altres,
car d'aquests dos amors te'n pervindrà
l'harmonia i, tal volta, la grandesa.


(Poesia completa. Edicions 62: Barcelona, 2008.)

3 d’abr. 2016

Preocupació

La preocupació ens fa perdre consciència del present (és una pre-ocupació) i ens situa de ple en l'especulació sobre el futur. Respon al desig de controlar determinades situacions. Però aquest desig només és motiu de malestar, per l'esforç, i de frustració, pel fracàs.

La preocupació expressa temor i orgull alhora, perquè mostra manca de confiança i d'acceptació. Preocupar-nos ens afebleix. Reforça les tendències i les inclinacions negatives que ens condicionen i que constantment projectem en els nostres pensaments sobre les coses que sentim que ens afecten. Al capdavall, la preocupació és la prova que encara no hem descobert què som realment.

Viure despreocupat no vol pas dir esdevenir algú indiferent, frívol o irresponsable. Podem no tenir gaires preocupacions i, en canvi, atendre com cal les nostres ocupacions. Les ocupacions sempre estan en contacte amb la realitat perquè són accions que actuen sobre el present.

Podem optar, doncs, per ocupar-nos en cada moment d'allò que convé que sigui atès, seguint la guia del cor i sense voler-hi imposar unes expectatives determinades. Aquesta actitud més compassiva i amorosa ens ha de permetre desfer-nos de les angúnies, mantenir la pau sense desentendre'ns del nostre efecte en el Tot en què habitem.