Harmonia

Tot canvia constantment i es transforma sense que hi hagi un inici o un final precís. Allò que es presenta en cada moment és així per raó de tot el que l'ha precedit i l'acompanya.

Per això és un error celebrar uns fenòmens i maleir-ne uns altres. Tot instant és igualment expressió de la Vida, cap no n'és aliè. Quan establim diferències i preferències enmig d'aquest flux que tot ho abasta, posem de manifest la nostra manca de comprensió i renunciem a la pau interior.

Una alternativa és descobrir quin és el nostre propòsit fonamental en el món i romandre-li fidels siguin quins siguin els fets i les circumstàncies. Actuar sempre a partir d'aquí, i no pas a partir dels nostres judicis accidentals. Així potser podrem evitar que els imponderables esdevinguin patiment i, en lloc d'oposar-nos al món, començarem a viure en harmonia amb la nostra naturalesa primordial.

Desig

"No m'agrada gaire aquest món. Voldria que no hi haguessin guerres, ni agressions, ni misèria, ni violència, ni explotació, ni dictadures, ni masclisme, ni racisme, ni feixismes, ni enganys, ni robatoris, ni destrucció del medi natural, ni emergència climàtica..."

Com a desig està molt bé. Si això és el que tu veus en el món, i si de debò anheles amb cos i ànima que canviï, aleshores pots posar-te a fer allò que està a les teves mans:

para de barallar-te amb els altres,
no odiïs ningú,
no maltractis ningú,
no t'aprofitis de ningú,
sigues amable amb tothom,
dona tant com estigui al teu abast,
respecta aquells amb qui no hi estàs d'acord,
defensa els drets de les minories,
no busquis diferències entre les persones,
no menteixis per protegir-te,
no treguis benefici del perjudici d'un altre,
no malbaratis recursos,
viu més senzillament...

Quan siguis capaç de captenir-te així, aleshores, si encara te'n queden ganes, explica'ns quins son els teus plans per acabar amb tots els mals del món. Mentrestant, pots continuar aprenent a ser aquests canvis que hi voldries veure.

Objectius

Hem après a entendre la vida humana com un procés continuat de selecció i obtenció d'objectius. Talment com si sempre ens faltés aconseguir alguna altra cosa, o com si haguéssim de justificar-la omplint-la amb noves tasques pendents. Tenim prou clar quin és l'objectiu dels objectius? Com és que no hi ha mai una satisfacció final i perdurable?

Aquesta manera d'entendre la nostra existència no és l'única possible, ni és necessària. Una bona alternativa és veure-la com un camí que es va obrint instant a instant, un camí que no persegueix cap destinació prefixada, sinó que ell mateix dona ple sentit a la vida a partir de com responem a allò que tenim al davant en cada moment. El resultat, doncs, és ara, en el camí mateix, en lloc de situar-lo com un desenllaç imaginat en un futur sempre incert.

Abisme

"La ment crea l'abisme, el cor el travessa."

Aquestes són paraules de Nisargadatta Maharaj, un dels guies espirituals més reconeguts de l'Índia.

Crec que es poden interpretar així. La ment projecta, sobre una determinada situació, un escull espantós, insuperable. El cor (l'amor primordial) mostra que no era una tal cosa i, a continuació, proveeix el coratge i la confiança que calen per poder seguir endavant.