Hem après a entendre la vida humana com un procés continuat de selecció i obtenció d'objectius. Talment com si sempre ens faltés aconseguir alguna altra cosa, o com si haguéssim de justificar-la omplint-la amb noves tasques pendents. Tenim prou clar quin és l'objectiu dels objectius? Com és que no hi ha mai una satisfacció final i perdurable?
Aquesta manera d'entendre la nostra existència no és l'única possible, ni és necessària. Una bona alternativa és veure-la com un camí que es va obrint instant a instant, un camí que no persegueix cap destinació prefixada, sinó que ell mateix dona ple sentit a la vida a partir de com responem a allò que tenim al davant en cada moment. El resultat, doncs, és ara, en el camí mateix, en lloc de situar-lo com un desenllaç imaginat en un futur sempre incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada