Dolor vs. patiment

Sabem per experiència pròpia que el dolor o el malestar en el cos és ara o no és. Recordar-lo o imaginar-lo no crea un dolor real.

En canvi, el patiment psicològic és d'una altra mena. Per a sentir-lo cal que hi hagi algun pensament que recordi quelcom del passat o bé que imagini quelcom en el futur. En l'ara, sense pensament, no hi té cabuda aquest malestar. Així, el patiment mental necessita la presència de pensaments (sovint en forma d'obsessions, preguntes o retrets), quan no n'hi ha no pot sostenir-se perquè no té on arrelar.

Adonar-nos d'aquesta condició és un descobriment que ens canvia la vida perquè descobrim que la pau sempre és en nosaltres.

 

Tria

Una manera molt radical (que va a l'arrel), clara i pràctica, d'enfocar la nostra actuació en el món és aquesta. En cada moment i ocasió, siguin quines siguin les circumstàncies, es presenta una bifurcació. Podem escollir l'opció d'expressar als altres la llum i l'amor que ens constitueixen i, alhora, tractar-los tots com la llum i l'amor que també són en essència. L'altra opció, i només n'hi ha una altra, és escollir la por en qualsevol de les formes en què es manifesta: dubte, depressió, temor, desconfiança, odi, egocentrisme, agressió, rebuig, indiferència...

Un cop hem fet la tria, tant si és conscient com si no ho és (i molt sovint no ho és), ella ve seguida sens falta per paraules i comportaments coherents amb l'elecció feta. Així és com estenem en el món l'amor i la por, malgrat que l'amor és real i la por només una il·lusió, una percepció distorsionada per judicis i creences. Tot i ser una il·lusió, és viscuda com a real i desencadena els nostres errors i tot el patiment que se'n deriva.