30 de des. 2016

Erri De Luca

Considero un valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.
Considero un valor el regne mineral, l'aplec de les estrelles.
Considero un valor el vi mentre dura l'àpat, un somriure involuntari,
el cansament de qui no s'ha reservat, dos vells que s'estimen.
Considero un valor allò que demà no valdrà res i allò
que avui encara no val gaire.
Considero un valor totes les ferides.
Considero un valor estalviar aigua, adobar un parell de sabates,
callar a temps, acudir a un crit, demanar permís abans de seure,
estar agraït sense recordar el per què.
Considero un valor saber on és el nord en una estança, el nom del vent
que està eixugant la bugada.
Considero un valor el viatge del vagabund, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la seva culpa.
Considero un valor l'ús del verb estimar i la hipòtesi
que existeixi un creador.
Molts d'aquests valors no els he conegut.


(El poema original, titulat, Valore, es va publicar a Opera sull'acqua e altre poesie. Einaudi Editore: Torino, 2002.)

22 de des. 2016

El vol acrobàtic...

El vol acrobàtic de la gimnasta
sembla que desconeix la gravetat.
No mostra el dolor de les estrebades,
ni l'enuig per les caigudes que han preparat
la no-caiguda que ara aplaudim.

La demostració del teorema
és perfecta, clara i polida com un diamant.
Es perden en l'oblit les provatures estèrils,
les intuïcions errònies i les idees
brillants, però inútils.

La interpretació del quartet de corda
flueix com l'aigua quan llisca en un rierol.
Oculta les llargues hores de fatiga
per tantes repeticions, les sensibilitats foses
en el gresol d'aquest batec.

Tots els propòsits excel·lents
exigeixen determinació, esforç i paciència.
És només per aquest camí que, a vegades,
la Gràcia s'avé a guiar-nos.
Per les dreceres, mai.

19 de des. 2016

Ben a prop...

Ben a prop dels llums de colors penjats a la plaça,
les parades de santa Llúcia, la colla que canta nadales,
les botigues sense portes, el tràfec de tanta gent abrigada,
les terrasses plenes, les bosses carregades,
les felicitacions i els bons desitjos,
l'home vell, deixat, que set hores cada dia
seu a la vorera davant d'un platet de coure,
en un carrer per a vianants del centre de la ciutat,
estava avui ben content perquè li havien deixat anar
uns quants bitllets,
diners que podrà donar a la seva neboda,
una dona que està sola, sense feina,
mare de quatre fills i que, com ell,
també espera l'almoina que li vulguem allargar.

15 de des. 2016

Avui ho he sabut...

Avui ho he sabut,
m'han dit que havia mort.

Que ja no hi sigui
em fa més colpidor el record
d'una presència
que ara veig com m'omplia.
Per què ahir no me n'adonava?

Havent viscut adormit,
descobreixo, en el despertar,
quin goig era haver-la coneguda
i retrobar-nos de tant en tant.

Menystenim el regal quotidià
de benediccions clares i senzilles,
mentre cobegem uns béns incerts,
llunyans i costosos que, potser per això,
ens semblen tan desitjables.

14 de des. 2016

Encara és fosc...

Encara és fosc, però el vagó
ja s'ha omplert.
Dempeus, frec a frec,
vint-i-tants cossos pacients.

Tot d'ulls que no miren enlloc
―o que només veuen un telèfon.
Les boques, silencioses. Cadascuna
com si estigués sola.

A fora comença a clarejar.
L'aire és fred, el cel, serè.
De sobte, una criatura arrenca el plor
i, tota sola, fa reviscolar
qui sap quants cors.

10 de des. 2016

Una cuereta blanca...

Una cuereta blanca s'ha posat
al peu de la finestra.
Camina cerimoniosa, amb la cua en dansa,
amunt i avall, amunt i avall.

El vidre ens separa ―tu, al cel; jo, a l'estança―,
però també ens ha reunit.
En ell, cuereta, t'hi trobes reflectida
(saps que ets tu?), i no em veus a mi.

Res de llavors, ni d'insectes.
Saltes al buit i traces onades
en l'aire del migdia.

9 de des. 2016

L'instant en què...

L'instant en què una fulla groguenca, seca,
aquesta que recullo,
abandona la branca del freixe i cau.

El sol i jo, cara a cara, contemplem el seu vol.

A terra, moltes altres s'han separat
abans que ella.
Aplegades en silenci, es fan companyia,
potser sense saber-ho.