30 de des. 2016

Erri De Luca

Considero un valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.
Considero un valor el regne mineral, l'aplec de les estrelles.
Considero un valor el vi mentre dura l'àpat, un somriure involuntari,
el cansament de qui no s'ha reservat, dos vells que s'estimen.
Considero un valor allò que demà no valdrà res i allò
que avui encara no val gaire.
Considero un valor totes les ferides.
Considero un valor estalviar aigua, adobar un parell de sabates,
callar a temps, acudir a un crit, demanar permís abans de seure,
estar agraït sense recordar el per què.
Considero un valor saber on és el nord en una estança, el nom del vent
que està eixugant la bugada.
Considero un valor el viatge del vagabund, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la seva culpa.
Considero un valor l'ús del verb estimar i la hipòtesi
que existeixi un creador.
Molts d'aquests valors no els he conegut.


(El poema original, titulat, Valore, es va publicar a Opera sull'acqua e altre poesie. Einaudi Editore: Torino, 2002.)

4 comentaris:

  1. tot llegint el poema m ha vingut una reflexió que vull fer pública per a què el josep maria (com en d altres ocasions ja ha fet) la completi o matisi si així ho considera, o potser un altre lector del blog

    o que sigui rebatuda si cal!

    penso en l'excés de coses valuoses que molts tenim. però tendim a pensar que aquelles que (creiem) que ens manquen són més importants. ens sobren coses i ens manca temps i capacitar de valoritzar allò que ja tenim o allò que som

    en canvi el poeta erri de luca sembla gaudir d'aquestes dues coses en el moment d'escriure el problema...
    i per això pot valorar fins i tot allò que no ha tingut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació2 de gener de 2017 a les 18:44

      Gràcies, Jin, per enviar-nos la primera entrada de l'any.

      Comparteixo la teva observació. La poesia també pot ser un crit d'alerta, de tornada al present.

      Ens atrauen sovint coses que no tenim, o que no hem fet, i ens sembla que és molt desitjable posseir-les, o dur-les a terme. D'allò que realment som, ja no ens n'ocupem tant. Tret que estiguem parlant d'identificar-nos amb una altra forma de tenir: el voler aconseguir títols, honors, premis, reconeixement social... Aleshores, em crec que sóc allò que uns altres valoren en mi.

      Al capdavall, si em reconec en allò que obtinc, qui seré si perdo allò obtingut? (expressió feliç, atribuïda a E. Fromm).

      Elimina
  2. Me apunto el nombre de este poeta,me ha encantado este poema en el que a su vez evidencia una de las grandes realidades del ser humano:obviar los valores importantes y por contra priorizar lo superficial y lo innecesario.
    En cuanto a tu pregunta,¿quien seré si pierdo lo obtenido?suele pasar que no se es nadie.Cuando basamos nuestros valores en lo que tenemos materialmente o en lo que los demás quieren que seamos al perder esto pasamos a ser nada.
    De la misma forma que si nos encumbran nos ponen abajo,lo material muchas veces lo perdemos con más rapidez que la que nos ha costado conseguirlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació9 de gener de 2017 a les 16:56

      Gràcies, Amaia, per les teves paraules.

      Efectivament, la resposta a la pregunta és la que tu has donat. D'aquí la necessitat de reconèixer en nosaltres quelcom més fonamental que allò que hem adquirit en el món.

      Elimina