15 de febr. 2014

Śāntideva

1.1
He aconseguit aquesta ocasió propícia tan difícil d'assolir, en la qual es poden satisfer totes les aspiracions humanes. Si ara no penso en allò que és profitós, ¿quan tornaré a tenir una altra oportunitat com aquesta?

4.3
Els torbaments no s'allotgen en els objectes, ni en els sentits, ni en l'interval que hi ha entre ells, ni en cap altre lloc. On s'aposenten, doncs, per torbar el món sencer? Són només fantasmagories. Allibera el teu cor del temor que t'inspiren i cultiva la intrepidesa en la recerca del seny. Per què has de turmentar-te tu mateix en els inferns sense cap motiu?

5.5
Haurà de parlar amb paraules confiades i justes, de sentit clar, amenes, agradables a l'oïda i arrelades en la compassió, amb un to dolç i serè. Que sempre miri directament els altres éssers sensibles, com si begués d'ells amb els ulls, atès que pensa: "Només gràcies a ells arribaré a l'estat del despert."

El mèrit més elevat neix exclusivament de la inclinació tenaç i constant cap al bé i del cultiu dels antídots, orientant aquesta pràctica cap als camps fèrtils que són les persones de virtut, aquelles que ens beneficien i cap al camp de les criatures que pateixen.

Que sempre sigui hàbil, dotat d'energia, i que faci les coses per si mateix: en les feines no cedirà mai el seu lloc a ningú.

6.2
Les persones no s'irriten pel gust de fer-ho i perquè hagin decidit "Vaig a irritar-me", de la mateixa manera que la ira no sorgeix perquè ella mateixa hagi decidit "Vaig a sorgir". Però tots els defectes i tots els pecats que existeixen, tots ocorren només gràcies al poder de les seves causes i condicions, no existeixen com a entitats independents. I el conjunt de causes i condicions no té la consciència "Vaig a engendrar un efecte", com tampoc no pensa l'efecte engendrat "Sóc engendrat".

8.3
Tothom qui viu turmentat en aquest món pateix tan sols pel seu desig de felicitat pròpia. Tothom qui viu benaurat en aquest món ho fa gràcies al seu desig de felicitat per al proïsme.    


(Textos adaptats de Camino al Despertar. Introducción al camino del bodisatva. Traducció de Luis O. Gómez Rodríguez. Madrid: Siruela, 2012.)

8 de febr. 2014

Què he de fer?

A vegades ens trobem en situacions complexes en què no veiem gaire clar com hem d'actuar. Situacions en què sembla que es barreja allò que volem (sentim) amb allò que considerem correcte o adequat en una direcció o altra. El cas es pot complicar molt quan hi intervenen persones diverses d'àmbits potser diferenciats i amb les quals hi tenim relacions i lligams que no sempre són fàcils d'harmonitzar. Com podem decidir? Què ha de pesar més?

Els principis generals o les normes potser no ens ajuden gaire, perquè aquests principis i aquestes normes poden ser compatibles amb diverses opcions alhora. Ens aniria bé poder disposar d'algun recurs fiable que ens orientés clarament cap a una elecció determinada. A continuació presentem una proposta que està inspirada en la conveniència de viure sempre centrats en el moment present, conjuntament amb la força que té el pensament que la nostra existència és finita a l'hora de determinar què és allò realment important per a nosaltres.

El recurs a emprar, en forma de pregunta, seria aquest. Davant de la situació en què amb trobo ara, com actuaria (voldria actuar) si sabés que avui moriré? L'experiència mostra que apareix una resposta i que no triga gaire.

Quatre observacions que volen ser aclariments.
Primera, es tracta de deixar que sorgeixi una resposta a la pregunta sobre la situació concreta en què em trobo, no pas d'entrar en altres consideracions sobre com em sentiria davant de la mort imminent. Segona, no cal pensar tampoc en com és que sé que moriré avui. Tant és el motiu, podria ser una condemna a mort en un judici, la fase terminal d'una malaltia, el desenllaç en un segrest o qualsevol altra situació imaginable. Tercera, que aparegui una resposta a la pregunta no significa pas que ens resulti senzill de dur-la a la pràctica. Quarta i darrera. Aquest criteri de decisió pot no ser útil per a persones que estiguin molt tancades en elles mateixes. Les persones que estan gairebé del tot posseïdes pel rancor, l'odi, l'enveja, la supèrbia o qualsevol altra torbació greu és possible que davant de la presència de la mort sentin la necessitat d'actuar d'una manera encara més cega, més desesperada.

Aquesta és doncs la invitació. Com sempre, la seva presumpta validesa ha de ser contrastada en la pràctica. Això sí, no cal reservar aquest recurs per a ocasions especialment difícils. En el dia a dia ja sorgeixen moments en què sembla que quedem desbordats i reaccionem en consonància amb el malestar que ens domina. En aquestes ocasions, la pregunta pot també ser útil per avortar la dinàmica en què hem caigut (pena, irritació, ànsia, neguit, temor...), centrar-nos i poder respondre amb més consciència.

4 de febr. 2014

Oposats i contraris

Els dos termes, oposat i contrari, tendim a usar-los indistintament. El diccionari de l'IEC estableix que contrari significa "directament oposat, cosa que s'oposa radicalment a una altra", tot i que també indica que, en filologia i en filosofia, contrari vol dir que "presenta la major diferència possible respecte a un altre element del mateix gènere".

Quan utilitzem aquests dos termes donant per entès que l'oposició entre dos elements significa que s'enfronten i que existeixen per separat cadascun d'ells, estem donant un forma particular a la nostra experiència. Sense adonar-nos-en estem estructurant la nostra relació amb les coses del món a través d'una interpretació que no és pas un reflex neutre, directe, de la realitat. Així, per exemple, considerem el dia i la nit.

No hi ha dues entitats independents i contràries anomenades el dia i la nit. Hi ha un únic procés, relacionat amb el gir de la Terra sobre si mateixa, que comporta unes hores de claror natural, que anomenem dia, i unes hores sense claror natural, que anomenem nit. Però sense el dia no hi hauria la nit, i sense la nit no hi hauria el dia. D'altra banda, el procés és gradual, el pas de dia a nit i de nit a dia no és instantani; el dia i la nit estan entreteixits, es fusionen.

Les nocions dia i nit no ens resulten pas problemàtiques, ens podem entendre sense gaires dificultats, no ens cal filar prim. Observem, no obstant això, que hi ha altres oposicions que ens afecten molt més, ens condicionen per actuar d'una manera o una altra. Pensem, per exemple, en les oposicions, bo/dolent, just/injust, encertat/erroni o vertader/fals. Ens anem situant en allò que anomenem dolent, injust, erroni o fals, a mesura que ens allunyem d'allò que considerem bo, just, encertat o vertader. En cada cas, hi ha una única qualitat o propietat que es pot presentar en graus molt diversos.

Vist així, descobrim que no ens cal separar, rebutjar ni distingir res d'una manera absoluta, com si allò que anomenem dolent, injust, erroni o fals, tingués una existència ben definida i independent del seu oposat. Des del moment en què establim dos pols, els fenòmens flueixen oscil·lant de l'un a l'altre de maneres que, a vegades, no ens resulten comprensibles. La dificultat, però, no rau en allò que esdevé sinó en el marc d'oposició radical en què ho hem volgut encaixar.