8 de febr. 2014

Què he de fer?

A vegades ens trobem en situacions complexes en què no veiem gaire clar com hem d'actuar. Situacions en què sembla que es barreja allò que volem (sentim) amb allò que considerem correcte o adequat en una direcció o altra. El cas es pot complicar molt quan hi intervenen persones diverses d'àmbits potser diferenciats i amb les quals hi tenim relacions i lligams que no sempre són fàcils d'harmonitzar. Com podem decidir? Què ha de pesar més?

Els principis generals o les normes potser no ens ajuden gaire, perquè aquests principis i aquestes normes poden ser compatibles amb diverses opcions alhora. Ens aniria bé poder disposar d'algun recurs fiable que ens orientés clarament cap a una elecció determinada. A continuació presentem una proposta que està inspirada en la conveniència de viure sempre centrats en el moment present, conjuntament amb la força que té el pensament que la nostra existència és finita a l'hora de determinar què és allò realment important per a nosaltres.

El recurs a emprar, en forma de pregunta, seria aquest. Davant de la situació en què amb trobo ara, com actuaria (voldria actuar) si sabés que avui moriré? L'experiència mostra que apareix una resposta i que no triga gaire.

Quatre observacions que volen ser aclariments.
Primera, es tracta de deixar que sorgeixi una resposta a la pregunta sobre la situació concreta en què em trobo, no pas d'entrar en altres consideracions sobre com em sentiria davant de la mort imminent. Segona, no cal pensar tampoc en com és que sé que moriré avui. Tant és el motiu, podria ser una condemna a mort en un judici, la fase terminal d'una malaltia, el desenllaç en un segrest o qualsevol altra situació imaginable. Tercera, que aparegui una resposta a la pregunta no significa pas que ens resulti senzill de dur-la a la pràctica. Quarta i darrera. Aquest criteri de decisió pot no ser útil per a persones que estiguin molt tancades en elles mateixes. Les persones que estan gairebé del tot posseïdes pel rancor, l'odi, l'enveja, la supèrbia o qualsevol altra torbació greu és possible que davant de la presència de la mort sentin la necessitat d'actuar d'una manera encara més cega, més desesperada.

Aquesta és doncs la invitació. Com sempre, la seva presumpta validesa ha de ser contrastada en la pràctica. Això sí, no cal reservar aquest recurs per a ocasions especialment difícils. En el dia a dia ja sorgeixen moments en què sembla que quedem desbordats i reaccionem en consonància amb el malestar que ens domina. En aquestes ocasions, la pregunta pot també ser útil per avortar la dinàmica en què hem caigut (pena, irritació, ànsia, neguit, temor...), centrar-nos i poder respondre amb més consciència.

5 comentaris:

  1. Molt interessant. Miraré de provar-ho a la propera ocasió de dubte "existencial" de decisió :-).

    ResponElimina
  2. El problema deixa de ser-ho, bé pel tractament què en fem d'ell, és a dir, apliquem fòrmules de resolució positives, comprensió, acceptació, treure-li importància al fet que ens superava, o bé que la consciència que considerava-creava el problema, passa a un altre estat.Un bon exemple experimental, de que cap problema té una entitat fora dels pensaments

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació21 de febrer de 2014 a les 15:34

      Gràcies pel comentari, Isabel. Efectivament, anomenar "problema" una determinada situació és una forma particular de considerar (jutjar) aquella situació. I referir-se a una "situació" és una manera particular de triar uns aspectes, una part, de la realitat. Quan no hi ha consideració (judici) ni tria, no hi ha problema ni situació.

      Elimina
  3. El problema o situació és conviure amb el dolor o patiment dels altres, malgrat la meva decisió sigui la correcta, encertada o sentida des del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació5 de març de 2014 a les 0:26

      Pel fet d'existir en un cos, el dolor ens resulta inevitable. Forma part de la vida humana. A banda d'això, hi introduïm el patiment per causa de la ignorància, el desig i l'aversió. Com més fort es torni el jo que bastim, més exposats al patiment quedem.

      Conviure amb els altres vol dir compartir tant els seus goigs com les seves penes, sense distincions. Podem ajudar moltes persones, especialment les que tenim més a prop. Podem acompanyar-les quan els cal, però no hem d'interferir volent-los estalviar allò que a nosaltres ens sembla perjudicial o indesitjable. Els avenços més significatius ens solen arribar a través de la superació de certes dificultats que inicialment poden semblar desgràcies.

      Elimina