25 d’oct. 2016

Meditació i acció

No surten als diaris ni a la televisió, però hi ha milers de persones anònimes distribuïdes arreu que viuen amb el compromís diari de treballar, en solitari o des de col·lectius molt diversos, per un altre món. Un món amb més justícia social, pau, solidaritat, compassió, respecte cap a tots els éssers vius i agraïment a la mare terra. Com que no són notícia, sembla com si no hi fossin. Però, certament, no és el cas. La seva feina creix i es multiplica dia a dia en tots els àmbits, per molt que determinats interessos facin el possible per a mantenir-la ignorada.

En aquest desori en què, a nivell global, ens trobem avui, la pràctica de la meditació no pot quedar al marge de tots aquests moviments i aquestes iniciatives. Possiblement més que mai en el passat, cal que sigui utilitzada amb vocació de servei. Això vol dir, per a ajudar-nos mútuament a avançar plegats en l'assoliment de totes aquestes necessitats tan punyents que ara ja no passen desapercebudes i que clamen per ser ateses. 

Tota la claredat de visió que puguem guanyar a través de la meditació, per petita que sigui, ha de ser posada també a disposició dels altres. Cadascú en les seves circumstàncies i amb les pròpies capacitats. Però totes i tots podem fer més del que ens pensem per contribuir a orientar-nos decididament cap a la Vida, en lloc de continuar avançant per paratges de mort i explotació. 

Limitar-nos a observar passivament la transformació personal que puguem experimentar a través de les pràctiques meditatives constituiria, avui dia, una manera d'apartar la mirada i negar en els altres la presència que podem reconèixer en nosaltres mateixos. Una actitud així posaria en evidència que tota la feina feta ha estat vana, un altre engany. L'alliberament de cadascú passa per obrir-se a promoure activament una vida digna i desperta en totes les persones que ens envolten.