CALMAR LA MENT (HSI HSIN MING)

Poema xinès d'autor incert
traduït a l'anglès pel mestre zen 

Sheng Yen

L'excés de coneixement aboca al desfici,

és millor calmar la ment.
Com més consideracions fas, més et desvies,
és millor unificar la ment.

Pensar en excés afebleix la ment. 

Com més coses coneixes, més es confon la teva ment.

Una ment confosa provoca aflicció.
La voluntat afeblida obstrueix el Tao.

No diguis que no hi ha cap mal en això,
el patiment que ve al darrere pot durar per sempre.
No pensis que no hi ha res a témer,
les calamitats s'agiten com bombolles en un pot que bull.

L'aigua que degota sense aturador
omplirà els quatre oceans.
Les partícules de pols que s’acumulen
esdevindran les cinc muntanyes (1).

Protegeix les branques per salvar les arrels,
encara que sigui cosa menuda, no és banal.
Tanca els set orificis (2),
apaga els sis sentits (3).

No paris esment en les formes,
no escoltis els sons.
Escoltant els sons quedaràs sord,
observant les formes quedaràs cec.

Literatura i art
són només mosquits atrafegats en l'aire;
la tècnica i l'habilitat,
un fanal en el sol.

Els hàbils i els talentosos
són camarades realment estúpids.
Excloent el que és pur i simple
s'ofeguen en un excés de bellesa.

La consciència és un cavall salvatge;
la ment, una mona rebeca.
Si l'esperit està atrafegat,
el cos emmalaltirà i morirà.

La mala conducta acaba en deliri,
els qui van per aquest camí queden atrapats en el fang.
Considerar preciosa l'habilitat
s'anomena confusió.

Exagerar la poca traça i cobdiciar l'habilitat
no condueix a una gran virtut.
Per la molta fama però poca aportació,
la seva reputació s'ensorra aviat.

Únicament llegir llibres
no és un valor que perduri.
Sentir-se orgullós internament

atrau l'enemistat dels altres.

Fer servir la parla,
o paraules escrites,
per obtenir elogis dels altres
és quelcom ben repulsiu.

Allò que la gent ordinària considera propici,
per al savi resulta dolent.
El gaudi obtingut és fugisser,
però la tristesa no té fi.

Ves amb compte amb les ombres i les petjades,
com més te n’allunyis millor.
Assegut dret a l’ombra d’un arbre,
no queden rastres ni ombres.

Les preocupacions pel naixement i les angoixes per la mort
són resultat dels teus pensaments.
Si la ruminació de la ment acaba,
el naixement i la mort queden segats per sempre.

No mort, no nascut,
sense forma ni nom,
el Tao és buit i serè.
La miríada de fenòmens són indiferents.

Què és valuós? Què és barat?
On hi ha vergonya o glòria?
Què és excel·lent o migrat?
Com pot haver-hi pesant i lleuger?

El cel clar avergonyeix la puresa.
Cap brillantor és comparable a la del sol.
Estable com el mont Tai.
Permanent com una paret d’or.

Respectuosament presento aquest poema als virtuosos
perquè aquest Tao romangui per sempre.

_______________________________________________________

(1) Les cinc muntanyes sagrades del taoisme.
(2) Els set orificis de la cara.
(3) Vista, oïda, tacte, gust, olfacte i percepció mental.

[Sheng Yen. The Poetry of Enlightenment, Shambhala, 2006.]