La persona que medita estableix un compromís radical amb ella mateixa.
El compromís consisteix a no desviar la mirada. Obliga a abandonar tota excusa davant una certa manera de viure que genera patiment i destrucció. Una desfeta que comença a dins i després s'estén tot al voltant.
Aquesta manera equivocada de viure pot haver tingut orígens molt diversos, tots ells, però, fruit del patiment i la destrucció. Haver arribat fins a la meditació és dos cops un present. Primer, poder potenciar un cert desvetllament i, segon, posseir una determinació per al compromís que no és a l'abast de tothom i en tota circumstància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada