15 de gen. 2011

Dificultats a l'hora de meditar

La meditació és una cosa senzilla, però no és una cosa fàcil. És senzilla perquè no demana una gran formació prèvia, ni un equipament especial, ni una persona que et guiï en cada pas. No és fàcil perquè desenvolupa un procés al qual no estem avesats. De fet, un procés que es troba quasi en oposició als processos mentals que més habitualment duem a terme.

Un avís abans de continuar. Les dificultats per meditar formen part de l'aprenentatge de la meditació. I com que de fet mai no se'n sap prou, podem dir que formen part de la pròpia meditació. Ni meditar consisteix a executar un programa ni nosaltres som cap automatisme. Tota meditació és duta a terme per una persona concreta en unes circumstàncies determinades. Entre aquestes circumstàncies hi poden haver elements desfavorables, handicaps, que no han de ser ignorats. En el meditar hi ha també aquest aspecte higiènic: fem neteja.

La característica comuna a gairebé totes les dificultats que apareixen a l'hora de meditar és una forma o altra de distracció. Distraccions causades per les percepcions dels sentits, pel cansament o la son, per la incomoditat del cos o els processos que du a terme i, sobretot, pel vagareix de la ment. Algunes d'aquestes dificultats es poden superar amb facilitat, i quan interfereixen de valent convé resoldre-les tot seguit: és el cas, per exemple, d'un soroll molt intens, el cansament o una mala posició del cos. Pel que fa a les altres, sovint es poden contrarestar amb un tractament prou conegut: observar-les sense identificar-nos-hi, fer d'espectadors. I si no podem deixar que flueixin? Doncs, com sempre que ens perdem, cal tornar a la respiració natural. La respiració és un refugi segur.

En general, és convenient començar la meditació amb una etapa prèvia de relaxació completa del cos. Es du a terme a partir de la posició triada per meditar, tot prenent consciència de cada part i racó en la superfície del cos. Es tracta d'afluixar fins eliminar-les totes les tensions que hi detectem. Siguin a les cames, el ventre, les espatlles o el rostre (la boca, els ulls, el front). Aquesta relaxació inicial del cos contribueix en bona mesura a assolir una ment més calmada i atenta.

En els casos en què ens sentim endormiscats o que la ment està força agitada pot resultar molt difícil mantenir l'atenció en la respiració. En aquestes ocasions és una bona estratègia el comptar fins a vuit seguint cada inspiració i cada expiració (inspiro: un, expiro: dos, inspiro: tres, expiro: quatre...). També és possible comptar només les expiracions, potser afegint-hi una "i" al davant quan fem la inspiració (inspiro: i, expiro: un, inspiro: i, expiro: dos...). Després d'uns quants minuts de repetir recomptes fins a vuit, es torna a provar de centrar-se en la respiració sense comptar. Molt sovint, la ment ja s'haurà posat a punt i es podrà continuar la meditació sense cap més ajut. Cas que no, tornem a comptar durant una altra estona.

Finalment, la meditació no és fàcil perquè requereix una actitud de desinterès actiu que no sol ser la nostra habitualment. En la meditació no cal buscar altra cosa que el meditar mateix, no és, per ella mateixa, un mitjà per aconseguir alguna finalitat específica. En aquest sentit, és equiparable al joc en els infants. Les criatures no “juguen per a...”, juguen per jugar; l'essència i la finalitat del joc coincideixen. Entesa així, doncs, hi ha en ella un desinterès. Però, alhora, no és un desinterès passiu, indolent. No constitueix un “deixar-se anar”. Demana una orientació activa, desperta, de tot l'ésser (no només de la ment), una obertura incondicional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada