16 de gen. 2011

Atenció conscient

Quan diem atenció conscient o introspecció ens referim al concepte d'atenció ideal (correcta, completa, pura) propi de la tradició budista, i que en la llengua pali anomenen sati. Aquí mantindrem el sentit del terme, tot deixant de banda l'enorme riquesa interpretativa que hagi pogut incorporar al llarg del temps en les diverses escoles i tradicions. Allò que ens importa més és que la introspecció forma el nucli de la meditació, juntament amb la concentració en el respirar (o en algun altre objecte d'atenció). De fet, és ella qui vigila que la concentració es mantingui, i la recupera quan s'ha perdut. 

Val a dir que l'actitud o disposició vital anomenada mindfulness, que s'ha estès tant avui dia a occident, té el seu origen en la introspecció present en la meditació. Ara veurem com la introspecció, tota sola, pot també transformar la nostra vida fora dels moments en què estem meditant formalment. Aquest fet és de gran importància, atès que les estones de no-meditació són les que gairebé ocupen tot el nostre quefer diari. En una primera aproximació podem dir que es tracta d'acollir en silenci allò que es presenta en cada moment. Res de nou, doncs?

La nostra experiència quotidiana molts cops ens fa pensar que no és pas així com ens trobem habitualment. D'una banda, més aviat hi som a mitges en les coses, sovint ocupats en allò que ens espera, o bé neguitosos per allò que ja hauríem d'haver enllestit. D'aquesta manera, l'ocupació present apareix com una nosa que entrebanca el procés que nosaltres voldríem que hi hagués en les nostres ocupacions, el qual anomenem “lògic”, “correcte” o “natural”, segons ens convé en cada cas. D'altra banda, quan no caiem en la desgràcia anterior, encara som capaços d'enfosquir l'atenció introduint-hi tota mena d'opinions i valoracions precuinades, les quals distorsionen la realitat abans que ens hàgim pogut formar una idea prou clara d'allò que tenim al davant. Aquesta reacció és la més habitual, per exemple, en la major part de les situacions de comunicació (més encara en les polèmiques i els debats).

L'atenció conscient significa, doncs, la capacitat d'estar ben centrats en el moment present i ben receptius davant d'allò que ens ofereix; sense analitzar-ho, etiquetar-ho, desvirtuar-ho amb discursos, ni posicionar-nos de cap manera. Centrats i receptius, no pas passius o d'indiferents. La introspecció apunta cap a saber reconèixer el flux i el canvi en cada situació, i saber-lo acceptar. Sigui aquesta una conversa o un soroll, un desplaçament amb metro o estendre al sol roba humida. Els moments viscuts amb atenció conscient, per breus que siguin, ens revelen la plenitud que tenim a l'abast en qualsevol instant de la nostra existència. Sempre, i en tot cas, sense voler convertir l'atenció conscient en un cert estil de vida o en un altre tret valuós que hauríem d'incorporar a la nostra personalitat. L'atenció conscient no és cap complement; no té continguts ni es va a buscar enlloc. Considerar-la un nou objectiu, “ara he d'incorporar l'atenció conscient”, significa que no l'hem entesa. Ella és l'expressió natural d'una percepció immediata, clara i lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada