Per què meditar?

La ment no para mai. Rep constantment informació dels cinc sentits, la selecciona i la tradueix o la interpreta; es comunica amb les cèl·lules del cos; s'ocupa de les activitats del moment; salta cap el passat, a través de la memòria, i cap al futur, a través de la imaginació. Alhora, està immersa en les emocions i les passions. Molt sovint, i de forma fragmentària, aparentment caòtica, alterna percepcions, anàlisis, emocions o passions, records i projeccions. Tota aquesta activitat, fruit de mil·lennis d'adaptació de la nostra espècie a l'entorn, ens ha permès sobreviure i progressar i, de fet, ens resulta imprescindible per a la vida pràctica. Com a contrapartida, tendeix a mantenir-nos sempre abocats a l'exterior, fora de nosaltres mateixos i, en bona mesura, en mans d'una dinàmica que no controlem.

Aquest estar fora de nosaltres mateixos comporta una pèrdua de la capacitat de centrar-nos amb consciència plena en el moment present, el qual és sempre l'únic moment real (anomenem passat allò que ja no és, i anomenem futur allò que encara no és). Així, tendim a viure revisant el passat o bé anticipant algun futur; és a dir, fora de la realitat en què ens trobem. A tot això s'hi afegeix un altre fet que hi guarda relació: més que actuar, reaccionem en funció d'una certa imatge que ens hem format de nosaltres mateixos, dels altres i de les coses. Considerem-ho breument. Les fortes influències socials que anem rebent al llarg de tota la vida ens empenyen a adoptar un seguit d'idees, opinions, creences, valors, prejudicis i gustos. Sense tot això ens sembla que no seríem ningú. A més, de les diverses frustracions viscudes anem acumulant temors que poden generar fàcilment, inseguretat, desconfiança o agressivitat. Igualment, mantenim latents els efectes indesitjables de greuges i ferides que no hem sabut pair (i dels quals potser ni en som gaire conscients).

Tot plegat configura una càrrega molt feixuga que duem a sobre com si fos una motxilla. És el contingut d'aquesta motxilla qui tendeix a reaccionar davant de cada cosa i amb una resposta previsible: d'acord amb la persona que ens pensem que som. Perquè el cas és que ens identifiquem amb el contingut de la motxilla. Aquesta identificació és un error tan greu com habitual. Ens perjudica de múltiples maneres perquè ofega de forma progressiva la nostra llibertat i la nostra creativitat: la capacitat que tenim de transformar-nos, de rectificar, de sorprendre'ns i d'acceptar.

La motxilla, més o menys carregada, és amb nosaltres. Negar-la no la fa desaparèixer. La meditació ens ajuda a reconèixer que no som el seu contingut i a descobrir quina és la vertadera naturalesa de qui s'entesta a carregar-la.