Com comencem?

Convé disposar d'un lloc tranquil i agradable on no hi hagi interferències. Això és especialment important al principi, quan es comença la pràctica. No cal adoptar cap postura determinada, hi ha diverses opcions adequades. Es pot estar assegut en una cadira; o bé assegut sobre un coixí, amb les cames plegades o creuades. En darrer terme, estirat al terra de cara amunt, amb els braços una mica separats del cos. Per ordre de dificultat, les postures assegudes tradicionals són quatre: la birmana, el quart de lotus, el mig lotus i el lotus. La primera és molt còmoda i a l'abast de gairebé tothom, sense cap pràctica prèvia, o bé amb molt poca. La segona, també, si la preferiu. La tercera, i sobretot, la quarta, demanen un bon temps de pràctica continuada, pacient i progressiva. Sobretot, convé no imposar-se mai una posició dolorosa que faci patir les articulacions o els lligaments; podria acabar amb una lesió.

                                                         Birmana                                                                          

                                                    Quart de lotus
                                                    

                                                         Mig lotus

                                                            Lotus

Allò que sí que cal quan s'està assegut és tirar les espatlles una mica enrere i el ventre endavant, sense tibantor, i mantenir l'esquena dreta. Si les espatlles es tomben endavant el cap també s'hi inclinarà i la ment es tornarà tèrbola. Els braços han de quedar ben relaxats. Les mans poden reposar sota el ventre, una sobre l'altra, amb els palmells cap amunt. O bé podem deixar-les sobre les cuixes, amb els palmells mirant avall. Els ulls es poden mantenir tancats suaument, o bé mig clucs mirant cap a terra, entre un i dos metres davant nostre. Cas que hi hagi son o molta agitació mental, la segona opció és preferible.

Una bona hora és al matí, abans d'esmorzar. Però també es pot meditar a la tarda o al vespre, abans de sopar. No hi ha tampoc cap període de temps fixat. Al principi seran pocs minuts, més endavant les sessions es podran allargar. Si es pot fer diàriament, millor que no pas de forma esporàdica, però no ha de representar mai una càrrega afegida a les tasques quotidianes. Finalment, no és imprescindible recitar cap mantra ("allò que protegeix la ment"; fórmula sagrada, pròpia dels diversos corrents del budisme i  l'hinduisme) ni cap oració, ni acompanyar-se de cap música, ni fixar l'atenció en cap objecte determinat. No obstant això, qui trobi que alguna d'aquestes formes de meditació li funciona, farà molt bé de servir-se'n. Com en el cas de la posició, cadascú ha de descobrir amb quins elements es troba més a gust.

Una manera molt potent i senzilla de començar a meditar és seguir el ritme de la respiració, centrar-se en ella deixant que la consciència posi atenció al procés. Atès que ja respirem sense haver de pensar-hi, centrar l'atenció en la respiració resulta ben natural. Això sí, cal observar-la com quelcom que em succeeix i no pas com quelcom que jo faig. La respiració va sola. D'altra banda, la respiració experimentada així serveix de pont que equilibra la relació entre la ment i el cos. Inspirem pel nas i notem l'aire fresc com entra, expirem per la boca i notem que l'aire surt més calent. Utilitzem cada expiració per a deixar anar allò que ocupi la ment en aquell instant, així ens anem buidant i obrint progressivament. És molt notable la capacitat terapèutica de l'atenció sostinguda i exclusiva en la respiració. Pot comprovar-se, per exemple, en aquells moments en què estem a punt de ser arrossegats per la ira o la pressió de l'entorn. La respiració conscient ens porta, en pocs minuts, cap a un estat de més serenitat i lucidesa.

Durant la meditació, tot sovint ens vindran a la ment imatges o pensaments que ens distrauran la consciència de l'atenció posada en la respiració. Quan això passi retornarem a aquesta atenció, sense fer-nos cap retret, perquè la crítica només serviria per alimentar noves distraccions. Caldrà, doncs, constància i paciència. Convé que acceptem tot allò que sorgeixi en la ment, sense quedar-hi aferrats ni començar a analitzar-ho de cap manera. Si l'observem com si fos una onada en la superfície d'un llac la distracció desapareixerà tan fàcilment com ha sorgit. No cal fer res més, els continguts mentals no s'han de voler eliminar usant altres continguts mentals; aquest procés no té aturador. Allò que pertoca és deixar que es dissolguin, i això s'aconsegueix a mesura que descobrim que no tenen cap altra consistència que la que nosaltres els donem.

En darrer terme, és important acabar sempre la meditació de forma gradual, no sobtada. Convé esperar en repòs durant dos o tres minuts, amb els ulls oberts, abans d'incorporar-nos i emprendre altres activitats.