No dualitat

Imaginem una experiència prou comuna encara, una noia llegint un llibre. L'escena, considerada des de fora, presenta una persona amb un volum obert a les mans. Els ulls d'ella van resseguint amb atenció les línies d'una pàgina. Certament, podem dir que aquí hi ha un subjecte, la lectora, i un objecte, el llibre. Imaginem que la noia està ben ficada en la història que llegeix. En aquest cas, considerada des de dins, la situació és força diferent. Perquè mentre dura aquesta immersió, apareix un tercer element que, tot i ésser fruit dels dos anteriors, n'és diferent i acaba per anul·lar-los: és la lectura. Si bé en aquest estat hi participen la lectora i el llibre, la lectura és un procés que els absorbeix i els fusiona en una nova unitat on ja no hi podem distingir les parts. Allò que en resulta és “el-llibre-que-està-essent-llegit-per-la-noia”, sense cap esquerda, perquè qualsevol esquerda avortaria immediatament la situació. Dit en altres termes, durant aquest procés no podem constatar que hi ha tres elements que existeixen independentment. No hi ha, tot sol, un llibre que és llegit (cal la noia que el llegeix). No hi ha una lectura en el buit (cal la noia i el llibre). Igualment, no podem isolar una lectora (cal la lectura i el llibre).

A través dels conceptes podem establir moltes divisions i contraposicions, aquesta és sovint una estratègia útil per a analitzar els fenòmens. No obstant això, convé no perdre de vista que aquestes divisions no asseguren pas que les parts resultants del malabarisme tinguin una existència real, autònoma.

De manera anàloga, en la meditació queden fusionats el subjecte (la persona que està meditant) i l'objecte (la ment en ella). Mentre la persona, mitjançant l'autoconsciència, manté la ment "a part" i, per tant, hi interactua, no sorgeix la nova unitat, la meditació; continua essent un joc de la ment sota l'aparença de meditació. Quan estem meditant apareix la fusió en una experiència única, que ja no té parts distingibles.