Examen personal

Dia rere dia parem esment a un munt de coses, més aviat poc a les persones i gairebé gens a nosaltres mateixos.

El reclam extern, auditiu i visual, i l'excitació constant de les emocions ens manté lluny de casa. Passem moltes hores encantats o subjugats en una existència superficial que no és pròpiament una vida. Com una mena de fugitius que tampoc no volen parar de córrer perquè, quan ho fan, la calma que s'estén els resulta insuportable.

Aleshores, unes preguntes:

Què estic fent ara?

Sóc conscient del ritme de cada acte?

He oblidat la cadència de la contemplació?

Què en queda de mi quan deixo d'ocupar-me de les coses?

Com puc no perdre el meu centre quan he d'estar entre les coses?
Què hi ha realment en aquest centre?

Sospesar les preguntes serenament i deixar que creixin. Acollir-les sense afanyar-se a desactivar el repte que comporten amb una resposta qualsevol —la del moment. Això, també és meditació.