Una manera molt radical (que va a l'arrel), clara i pràctica, d'enfocar la nostra actuació en el món és aquesta. En cada moment i ocasió, siguin quines siguin les circumstàncies, es presenta una bifurcació. Podem escollir l'opció d'expressar als altres la llum i l'amor que ens constitueixen i, alhora, tractar-los tots com la llum i l'amor que també són en essència. L'altra opció, i només n'hi ha una altra, és escollir la por en qualsevol de les formes en què es manifesta: dubte, depressió, temor, desconfiança, odi, egocentrisme, agressió, rebuig, indiferència...
Un cop hem fet la tria, tant si és conscient com si no ho és (i molt sovint no ho és), ella ve seguida sens falta per paraules i comportaments coherents amb l'elecció feta. Així és com estenem en el món l'amor i la por, malgrat que l'amor és real i la por només una il·lusió, una percepció distorsionada per judicis i creences. Tot i ser una il·lusió, és viscuda com a real i desencadena els nostres errors i tot el patiment que se'n deriva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada