La preocupació ens fa perdre consciència del present (és una pre-ocupació) i ens situa de ple en l'especulació sobre el futur. Respon al desig de controlar determinades situacions. Però aquest desig només és motiu de malestar, per l'esforç, i de frustració, pel fracàs.
La preocupació expressa temor i orgull alhora, perquè mostra manca de confiança i d'acceptació. Preocupar-nos ens afebleix. Reforça les tendències i les inclinacions negatives que ens condicionen i que constantment projectem en els nostres pensaments sobre les coses que sentim que ens afecten. Al capdavall, la preocupació és la prova que encara no hem descobert què som realment.
Viure despreocupat no vol pas dir esdevenir algú indiferent, frívol o irresponsable. Podem no tenir gaires preocupacions i, en canvi, atendre com cal les nostres ocupacions. Les ocupacions sempre estan en contacte amb la realitat perquè són accions que actuen sobre el present.
Podem optar, doncs, per ocupar-nos en cada moment d'allò que convé que sigui atès, seguint la guia del cor i sense voler-hi imposar unes expectatives determinades. Aquesta actitud més compassiva i amorosa ens ha de permetre desfer-nos de les angúnies, mantenir la pau sense desentendre'ns del nostre efecte en el Tot en què habitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada