25 d’abr. 2016

Miquel Martí i Pol

MÉS COMPRENDRÀS

Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.

Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solituds i totes les mancances
sense neguit.

Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.



DINS TEU

Si saps que tot és provisori, fes-te
dins teu, amb urc, un reducte i defensa't
del fluctuar girant-hi els ulls sovint.

No et vulguis tanmateix massa allunyat
de les coses, no fos que el teu reducte
se't convertís a poc a poc en un
ermot, on tot és dur i eixarreït.

Estima la bellesa que t'envolta
i que se't dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altres,
car d'aquests dos amors te'n pervindrà
l'harmonia i, tal volta, la grandesa.


(Poesia completa. Edicions 62: Barcelona, 2008.)

5 comentaris:

  1. moltes gràcies Josep Maria, per aquesta nova aportació

    avui, arran d'una cosa terrible que ha passat aprop de casa meva, pensava que probablement no podem fer desaparèxer del tot el patiment d'aquest món

    però res ens impedeix seguir aportant bellesa i veritat al món, que en aquest blog
    n'hi ha molta de les 2 coses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació3 de maig de 2016 a les 18:48

      Gràcies, Jin.

      El món sembla una gran olla on no para de bullir tot allò que hi aboquem. La bondat, l'alegria, la compassió i la generositat es barregen amb la indiferència, la por, la crueltat i l'orgull. Hi podem trobar, doncs, tot allò de què som capaços els éssers humans.

      Cada contribució a l'olla compta, però ningú no pot controlar-ne el contingut. Així, podem entendre per què en el nivell de consciència actual els patiments resulten inevitables.

      Elimina
  2. m'agrada molt la metàfora de l'olla. tot junt però alhora diferenciat

    si no és abusar per quan sigui possible m'agradaria que el josep maria ( o algú altre del blog ) desenvolupés una mica això de

    "...en el nivell de consciència actual..."

    molt agraït!

    ResponElimina
  3. Em sembla que el Josep M. pot desenvolupar molt millor que jo el que ell ha escrit. Malgrat aquest aclariment necessari, vull compartir la meva visió limitada de les coses.

    Entenc que encara avui, la majoria de nosaltres creiem fermament que som "algú diferenciat" de la resta de persones i éssers amb els quals convivim. Mentre això és així, sentim que hem de protegir-nos, a vegades en diem cuidar-nos de nosaltres mateixos. Això sempre és distanciar-nos, posar barreres, defensar-nos (és a dir, atacar!), reservar per a nosaltres ( a costa dels altres!)i altres comportaments que sentim que són conseqüència inevitable del que ens passa (o passa al món!)
    Res més allunyat de l'Amor, allò que som, Unitat.Si creiem amb la mateixa fermesa que l'altre és Jo, la situació canvia considerablement. Potser no em caldrà defensar-me de mi mateix. I si ho faig, vol dir que encara estic més lluny d'haver entès que és l'Amor. El primer acte d'Amor és per a nosaltres mateixos, només així podem estimar.

    Gràcies,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al voltant de la meditació6 de maig de 2016 a les 23:04

      Moltes gràcies, Jin i Alba, per les aportacions. Miraré de seguir una mica el vostre fil en una propera entrada.

      Elimina