Un dels beneficis de la meditació, a mig termini, és una major capacitat per veure les situacions, les persones i les coses com si sempre fos la primera vegada que ens les trobem. És ben senzill adonar-se que no solem actuar així. Més aviat reaccionem a partir de les nostres creences, opinions i altres idees adoptades, o bé enduts per alguna por o inseguretat. Quan som força joves és fàcil que tinguem una visió molt simple del món, una en la qual les coses són blanques o negres, sense escletxes. Amb el pas dels anys i les experiències viscudes potser anem modulant aquesta divisió infantil i admetem els matisos. No obstant això, també podem acabar consolidant i assumint uns altres estereotips, tal vegada més sofisticats, però estereotips al capdavall.
Veure cada cosa amb una mirada fresca, com si fos el primer cop, significa posar entre parèntesis aquestes reaccions automàtiques. No cal voler-les bandejar totes, perquè no resulta imprescindible ni deu ser gaire viable. A banda d'això, pot succeir que algunes siguin prou encertades o convenients en l'ordre pràctic de les coses. Però no hi ha cap necessitat d'anar tan lluny: poder-les posar en suspensió ja és suficient. L'obertura que es genera permet descobrir aspectes que havíem ignorat, ofereix un espai per a l'espontaneïtat, per a la creació de quelcom nou, diferent de la repetició obtusa que dúiem a terme. Aquest marge de llibertat ens dóna una nova ocasió per a prendre una actitud o una decisió més encertada davant d'allò únic que es presenta en cada moment.
Deia Raimon Panikkar, citant la seva mare, "Benaurats els qui no escarmenten, perquè ho tornarien a fer". Doncs es tracta d'això: de treballar per mantenir aquesta innocència madura de qui sap no escarmentar. Fins i tot, o sobretot, després de tenir bones excuses per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada